1. Va posar del revés la música popular 1. Va posar del revés la música popularAmb els Beatles va impulsar l’evolució des del rock’n’roll fins al beat i d’allà a un pop sense limitacions (psicodèlia, experimentació sònica, orientalisme, orquestracions) l’influx dels quals arriba fins avui. ‘A day in the life’, que porta la notícia d’un diari a un estadi al·lucinogen a través d’una dinàmica ‘in crescendo’ amb traços d’avantguarda, és una revolució pop en si mateixa. La carrera en solitari de Lennon, sense la gasolina de la rivalitat amb Paul McCartney, va ser menys aclaparador, però amb els Fab Four va modificar l’atles de la música i més enllà. «La consciència universal de la humanitat s’ha traslladat a Liverpool», va advertir ja el 1964 el poeta Allen Ginsberg. 2. Més famós que Jesucrist Més famós que JesucristLa frase amb la qual comparava els Beatles amb l’enviat de Déu a la Terra va situar les dimensions del monstre pop, arrasant amb referents col·lectius seculars i indignant feligresos. En realitat, Lennon no parlava de grandesa, ni de transcendència, sinó de popularitat, l’altre or negre del segle XX. La ‘beatlemania’ va ser la mare de tots els fenòmens juvenils, i allà es va moure Lennon amb comoditat, fent de la seva projecció pública part de la seva obra, fins al seu retir, el 1975. 3. Va alçar la veu pel pacifisme 3. Va alçar la veu pel pacifisme ‘Give peace a chance’ (1969), tema associat als dos caps de setmana al llit amb Yoko Ono (un a Amsterdam i un altre a Mont-real), és el ‘happening’ pacifista definitiu. El va seguir el retorn de la medalla de l’Orde de l’Imperi Britànic, en protesta per la intervenció del Regne Unit a Biafra i pel recolzament als Estats Units al Vietnam. Va cobrar forma el pacifista ciutadà Lennon, desenvolupat a ‘Happy Xmas (War is over)’ ‘I don’t wanna be a soldier mama’ o ‘Imagine’. Les seves escomeses contra Nixon van baixar de to entrats els 70, quan se’l va amenaçar de deportar-lo apel·lant a una antiga detenció per possessió de cànnabis. 4. Va actuar contra la segregació racial 4. Va actuar contra la segregació racialEn una de les seves primeres incursions als Estats Units, el 1964, els Beatles es van trobar amb un recinte a Jacksonville (Florida) que dividia el públic per la seva raça. El grup es va quadrar. «No toquem davant audiències segregades, i no ho començarem a fer ara», va declarar Lennon, com a avís per a futures gires. El tema ‘Angela’ (1972) està dedicat a Angela Davis, la llavors empresonada activista dels Panteres Negres. I l’àlbum ‘Rock’n’roll’ (1975), reivindica la negritud del gènere amb peces de Chuck Berry, Fats Domino o Bobby Freeman. 5. Feminista sobrevingut 5. Feminista sobrevingutA ‘Getting better’, dels Beatles, una línia atribuïda a Lennon parla d’haver sigut «cruel» amb la seva dona (Cynthia), punt confirmat per ell mateix, vinculant el maltractament als valors tradicionals en els quals va créixer i a la seva primera vida d’integrant d’una banda. El gir que va fer a la seva vida Yoko Ono va incloure una reeducació, buscant la seva «part femenina, més Oscar Wilde que Marlon Brando», i escrivint cançons com ‘Woman is the nigger of the world’ (1969). Després de la seva unió amb la japonesa, el seu nom de naixement, John Winston, es va convertir en John Winston Ono, mentre que ella mai va adoptar el cognom d’ell, a diferència d’una Linda McCartney o una Bianca Jagger. 6. La revolució de l’amor 6. La revolució de l’amorMentre tantes cançons dels 60 obrien interrogants i formulaven problemes, ‘All you need is love’ trobava la senzilla resposta a tot. Després, l’obstinat i durador vincle amb Yoko Ono, contra vent i marea, incloent-hi les ires d’una part dels fans, va portar a la pràctica la seva revolució de l’amor (fins i tot amb llicències com el ‘cap de setmana perdut’ de 1973-74 en què Lennon va flirtejar amb l’assistent personal de la parella, May Pang). L’amor regeix una bona part del cançoner de Lennon, des de l’explícita ‘Oh Yoko’ fins a la tardoral ‘Woman’, passant per ‘Jealous guy’, confessió a cor obert que humanitza la gelosia. 7. Va advertir que la gent té el poder 7. Va advertir que la gent té el poderAbans que ‘People have the power’, de Patti Smith, i un poc després d’aquell vers de Joan Brossa («La gent no s’adona del poder que te»), hi va haver ‘Power to the people’ (1971), càntic que Lennon va escriure arran d’una entrevista amb els directors de la revista ‘New Left Review’. Tot i que no va créixer en una família obrera, va apuntar a la classe obrera a ‘Working class hero’, on va advertir de l’alienació de l’entreteniment i del canibalisme social: «et diuen que pots arribar al cim / però primer has d’aprendre a matar somrient». La política no sempre va treure el millor d’ell: el seu àlbum més compromès, ‘Some time in New York City’ (1972), és el pitjor de la seva discografia. 8. Va posar la fama a ratlla 8. Va posar la fama a ratllaAmb el naixement de Sean Lennon, el 1975, es va esfumar de la mirada pública a favor de la vida casolana, tan descuidada quan va venir al món Julian (1963). Retir amb missatge, a favor d’estabilitzar el seu paisatge emocional després del soroll. Testimoni d’aquell temps és la simpàtica (o inofensiva) ‘Cookin (in the kitchen of love)’ que no va llançar al seu nom, sinó que va cedir a Ringo Starr per a l’àlbum ‘Rotogravure’. Fins i tot apartat de la fama, va ser aquesta la que va acabar amb ell: els trets de Mark David Chapman cobririen per sempre d’un halo colpidor el seu rialler disc de tornada, ‘Double fantasy’ (1980). 9. Es va plantar davant el ‘revival’ 9. Es va plantar davant el ‘revival’ Una bona part del mite ‘beatle’ se sustenta en la negativa dels seus membres a acceptar les ofertes de reunir-se que van rebre al llarg dels anys 70 (a les quals en seguirien d’altres després de la mort de Lennon). Hi va haver intents que, variant segons la font, van ser avortats per un o altre (o per Yoko Ono), la qual cosa ha evitat els episodis de degradació brindats per tants combos recautxutats. 10. (Gairebé) ningú s’escapa al seu influx 10. (Gairebé) ningú s’escapa al seu influxEl pop en el seu conjunt deriva en una alta proporció de les troballes de Lennon amb els Beatles, incloent-hi devots confessos com el malaguanyat Kurt Cobain, així com Oasis, Paul Weller, Lenny Kravitz, Elvis Costello, Cheap Trick, Mercury Rev, Tori Amos, Miguel o Mac DeMarco. I el clàssic amb doble fons ‘Imagine’, que sona en tants funerals malgrat el nihilisme que es cola entre les seves línies, compta amb més de 200 versions gravades per tota classe d’artistes, entre els quals Madonna i Lady Gaga.