Un immigrant nepalès al rusc de celebritats anomenat edifici Dakota

El 8 de novembre del 1980, com cada dilluns en aquell temps, Indra Tamangva sortir delDakotaper anar a la seva classe de karate. A l’anar i al tornar recorda haver vist un jove amb abric entre la gent que habitualment s’apostava al costat de l’entrada de l’emblemàtic edifici al carrer 72 al costat de Central Parkper arrencar un autògraf o una foto a John Lennon, llavors el més popular i famós dels residents d’un edifici no mancat d’estrelles, el lloc que han anomenat llar al llarg de la història deRudolf Nureyev,Lauren BacalloBoris Karloff aLeonard Bernstein,Roberta FlackoJudy Garland. Aquella mateixa nit, mentre Tamang dormia ja al sofà del saló del’apartament 103,l’estudi en la novena plantaon vivia i treballava com a assistent deCharles Henri Ford, el va despertar la commoció. Va baixar i va veure la gent aglomerada, la policia... Sense parlar amb ningú va pujar de nou i es va tornar a ficar al llit. Només quan va despertar i va encendre la ràdio va saber el que havia passat. El jove de l’abric que s’havia creuat, Mark David Chapman, havia assassinat Lennon. Tamang estava, de nou, a l’epicentre d’un moment històric que consolidaria l’icònic estatus del Dakota, un lloc propici al’extraordinari. I la seva pròpia història a l’edifici, la seva relació amb ell, també ho és. Una història surrealista És apropiat que, a la superfície, aquesta història tingui alguna cosa d’oníric, que sembli superar els límits del real. I ho és perquè va ser Ford, el poeta, artista i pare de les revistes ‘Blues’ i‘View’,que va introduir el moviment surrealista als Estats Units, qui el 1974 va portar fins al Dakota al llavors d’uns 20 anys Tamang. El més gran de sis germans d’una família humil aFakhel, un poble sense aigua corrent alsafores de Kàtmandu, havia conegut Ford dos anys abans a l’hotel Panorama de la capital delNepal, on era cambrer. El coautor de ‘The young and evil’, una de les primeres novel·les ‘queer’, el va convèncer, al segon intent, que abandonés aquesta ocupació i se n’anés a treballar per a ell, primer enviant-li i portant-li el correu o preparant esmorzars a la casa que havia llogat. Va ser també qui li va donar la sevaprimera càmerai el va animar a fer fotos. Va ser qui, quan va abandonar el Nepal, es va emportar Tamang en els seus viatges aCretao aParís, on Ford dècades abans havia entrat en el cercle de Gertrude Stein i havia conegut Pavel Tchelitchew, el pintor i escenògraf de ballet rus que seria la seva parella fins a la seva mort el 1957. Ford va ser també qui, quan el novembre de 1974 va decidir que tornessin a Nova York, al Dakota, va començar a escriure unbonic poema vital per a Tamang. I aquesta oda ha inclòs quatre dècades en un bategant entorn artístic com a assistent i cuidador de Ford fins a la seva mort el 2002 i després de la seva germana,l’actriu Ruth Ford, així comdos apartaments que aquesta, morta el 2009, li va deixar enherència. També i, més enllà del res menyspreable llegat econòmic que inclou la venda d’aquestes propietats, un autèntic tresor no només d’obres d’art i drets d’autor sinó, també,d’experiències i records que Tamang recorria dijous amb senzillesa i humilitat al rebre EL PERIÓDICO a la seva casa a Woodside, al barri de Queens, físicament a només nou quilòmetres del Dakota però a anys llum de l’Upper West Side, recordatori dels dispars universos que concentra Nova York. La llavor de l’art Amb Ford sortia Tamang a passejar per aquestCentral Parkque veia des de la finestra de l’estudi, per a elll’autèntica joiadel petit apartament. Amb Ford anava a esdeveniments culturals, recepcions, inauguracions d’exposicions quan l’epicentre de les galeries no era encara Chelsea sinó elSoho, a festes aStudio 54amb lluminàries comAndy Warhol,a qui Ford va introduir en el cine experimental. En aquestes ocasions l’artista li deia a qui fotografiar i la càmera es tornava el seu «agent de relacions públiques»,o animava els seus famosos amics a firmar al llibre d’autògrafs que Tamang sempre portava amb ell. En aquestes pàgines hi ha, per exemple, el que li va dedicar a l’hotel St. RegisSalvador Dalí, que com Allen Ginsberg va ser un dels narradors en Johnny Minotaur, l’únic llargmetratge de Ford. A la foto, Charles Henri Ford, Indra Tamang i Ruth Ford, a l’apartament d’aquesta última a l’edifici Dakota, el 1978. Tamang servia també el te en les sessions que Ford organitzava al seu estudi els diumenges, aquestes quePatti Smith, assistent a una ambRobert Mapplethorpe, va descriure en ‘Quan érem nens’ com «un delssalons literaris més sofisticatsde la ciutat». I era també qui, quan Ford organitzava actes com una festa per continuar un ‘opening’ d’una exposició deLeonora Carringtonal qual va anar gent comNorman Mailer, corria a buscar a la nevera una ampolla de vodka per a un altre dels convidats. «Tennessee Williams no era un gran fan del te», recorda Tamang amb un somriure. De Ford Tamang va aprendre a «estimar el món de l’art»i, també, «aaprendre». Tot i que es va casar en segones núpcies i es va mudar a la casa de Queens, es va emportar del Nepal les dues filles del seu primer matrimoni allà i va criar la que va tenir amb la seva segona dona, Tamang va continuar anant al Dakota a cuidar-se de Ford fins que va morir als 94 anys. I després va continuar cuidant la seva germana Ruth,musai protagonista de l’única obra de teatre deWilliam Faulkner,actriu de cine i sobretot de teatre il’apartament del qual a la cinquena plantadel Dakota va ser tambégermende cultura. Una trobada al seu saló entre Stephen Sondheim i Arthur Laurents amb el seu veí Bernstein va crear, per exemple, la col·laboració de què va néixer ‘West Side Story’. Una família Quan Tamang parla de la seva relació amb els Ford diu que «no hi hacap diferència amb una família». I no li falta raó. Quan Ruth va morir, als 98 anys el 2009, va ser Tamang i no la filla biològica de l’artista que va heretar tant l’apartament com l’estudi, així com d’una col·lecció d’art que incloïa quadros de Tchelitchew (i que Tamang va vendre a Sotheby’s). Amb una neta de Ford va arribar a un acord econòmic que va evitar un judici. Elsnúmeros exactes són esquiusen l’entrevista però Tamang explica que els elevats impostos sobrel’herència i elsalts costos mensualsque implica tenir una casa al Dakota van fer quemai pensés a quedar-se els pisos. I tot i que fins a l’any passat va mantenir l’estudi «gairebé com un magatzem de les coses de Charles Henri i de Ruth», va acabar venent-lo també. La dona de Tamang continua treballant. Ell no. Amb l’herència va acabar depagar la hipoteca de la casa de Queens i ara n’ha compratuna altra a Fishkill,uns 100 quilòmetres al nord de la metròpoli. «La meva dona i la meva filla volien més espai», explica Tamang, propietari de drets literaris de Charles Henri Ford i amo del seu propitresor de fotos i records, pendents d’ordenar. No oculta un toc de nostàlgia davant la mudança al camp. Perquè als 67 anys el continua atraient la força de la ciutat, un poder que ell, en una història extraordinària en la qual no dubta a definir-se com «unprivilegiat», ha sentit en primera persona.

El més llegit