«Jo sempre jugo amb foc, sempre contra mi mateix», li deia Josep Pla el 1933 en una carta a la seva amiga suïssa Lilian Hirsh. Amb aquesta definitòria frase encapçala Xavier Pla, director de la Càtedra sobre l’autor de ‘El quadern gris’ de la Universitat de Girona, la seva introducció al seu antirepublicà ‘Història de la Segona República Espanyola’ (Destino), volum que reprodueix el manuscrit original inèdit, escrit en català el 1938, del primer terç del qual Xavier Pla qualifica com el «llibre negre» de l’escriptor de Palafrugell, la seva ‘Història de la Segona República Espanyola’. Aquesta, avui pràcticament introbable, mai va ser reeditada des que es va publicar després de la guerra, el 1940 i el 1941, en quatre volums, i en castellà, ni tampoc va ser inclosa per Pla a la seva Obra Completa, de 46 volums, llançada el 1966. 

Al descobrir-se recentment el manuscrit –114 quartilles– entre els arxius de Pla al Mas de Llofriu, apunta el director de la càtedra, «la sorpresa va ser que estava escrit en català i que era un llibre substancialment diferent del publicat després de la guerra». Pla va començar a redactar-lo a Roma per encàrrec de Francesc Cambó per al seu «projecte de publicacions de propaganda antirepublicana i legitimació del bàndol revoltat». 

Text de combat 

«És una requisitòria agra, crítica i violenta contra els polítics republicans més que un text de propaganda franquista, escrit en temps de guerra. És un text de combat fruit d’un moment de màxima polarització ideològica entre els dos extrems, on els autoritarismes feixista i comunista van acabar afectant tots els intel·lectuals», insisteix a contextualitzar Xavier Pla, qui destaca «l’interès històric i documental del manuscrit perquè amb l’anàlisi dels polítics republicans dona testimoni de les reflexions històriques i polítiques de Pla i d’altres catalanistes conservadors durant la guerra, que avui ens poden xocar per injustes o sectàries».

Però és també, assenyala Maria Josep Gallofré, autora del pròleg i de l’estudi preliminar, «una mostra de la prosa planiana, del periodisme polític que Pla havia començat 10 anys abans i el punt final de la seva activitat dins de l’òrbita del catalanisme conservador –descriu Gallofré–. No és un llibre d’història sinó el d’un escriptor i periodista difícil de doblegar, que va fer un text on barreja crònica, reportatge, discursos, memòria, retrat de personatges i descripció d’ambients... i està ple de judicis de valor, de rebuig, burla i sarcasme, amb molts recursos retòrics. No és un pamflet a l’ús». 

El Pla espia i la ploma de prestigi

Recorda l’estudiosa que Joan Estelrich, home de confiança de Cambó en temes culturals, va dir que era escèptic davant els dots d’espia de Pla, però sí que va veure en ell l’intel·lectual de marca, la ploma literària catalana de prestigi que es manifestaria ostensiblement del costat Burgos.   

El volum inclou un apèndix amb cartes, algunes d’inèdites, entre Cambó i Estelrich, o Cambó i Pla, que descobreixen com l’escriptor li enviava els capítols a Suïssa o alguna altra seu del polític a Europa, on aquest les feia mecanografiar després de llegir-les i corregir-les, i de les desavinences entre Pla i Cambó que acabarien amb la ruptura del projecte. Cambó fins i tot reclamaria temps després la propietat intel·lectual de l’obra acusant la parella de llavors de Pla, la noruega Adi Enberg, d’haver-se emportat la còpia mecanografiada. 

Revelador informe de censura

També revelador és l’informe de censura que l’editor Ignasi Agustí va enviar ja en la primera postguerra per publicar a Destino ‘Historia de la Segunda República Española’ deixant clar com ell mateix l’havia «polit, llimat i retallat» i també descatalanitzat. Aquesta és una de les principals diferències amb el manuscrit original, assenyalen els estudiosos. «El llibre va ser netejat de les defenses que Pla fa d’acostaments de Cambó i cert catalanisme a la cultura espanyola i desapareix tota al·lusió a Catalunya com a entitat política, només és ‘la regió catalana’», explica Gallofré. Es desconeix, afegeix, fins on va arribar la censura editorial. 

Aquesta censura és un dels motius pels que Jordi Cornudella, editor de Grup 62, informa que tot i que «s’ha valorat, es descarta per ara» una futura reedició d’‘Historia de la Segunda República Española’, que Gallofré també qualifica de «llibre maleït». «Ara que coneixem aquesta versió catalana ens genera sospites sobre la dimensió de la intervenció d’Agustí i de la censura de l’original planià –apunta l’editor–. Ens agradaria saber fins a quin punt els quatre volums firmats per Pla van estar manipulats editorialment». 

Pròxima biografia 

Mentrestant, seguiran títols de i sobre Pla que se sumaran als anteriors, com els inèdits ‘La vida lenta’ o les cartes amb Gaziel (‘Estimat amic’). Els pròxims, la biografia que prepara Xavier Pla, les cartes amb Estelrich (per al 2022) o les entrevistes de Pla des dels anys 20.