Rigoberta Bandini posa a ballar l'esperit

Fa molt poc que Rigoberta Bandini no tenia el plaer ni tan sols de conèixer-se a si mateixa. Havia de ser tan sols el nom d’una carpeta de l’ordinador en el qual Paula Ribó arxivava les seves cançons. Però va acabar sent elevada a àlies artístic, sorgit fruit del pòsit que es va quedar al cervell de la catalana de les novel·les de John Fante (del seu protagonista, Arturo Bandini). Amb escassíssimes cançons publicades, la cinquena té poc més d’una setmana de vida, s’ha convertit en un fenomen d’aquests que no s’expliquen amb teoria. Potser poder ballar amarat de llàgrimes, una possibilitat que diu que ofereix la seva música, hagi connectat amb aquest precís moment. El títol del seu primer tema, ‘Too many drugs’, és revelador. «Volia fer les cançons que a mi m’agradaria escoltar. Aquestes que escoltes i no pots parar d’escoltar perquè t’emocionen però alhora són com de celebració vital», defineix Ribó. «Crec que la gent té moltes ganes de cultura i va arribar aquest estiu tan rar i es va començar a viralitzar», afegeix. Hi va ajudar també l’empenta que li va donar C. Tangana a l’incorporar ‘In Spain we call it soledad’ a una de les seves ‘playlist’ a Spotify. Amb 30 anys ha trobat la manera perfecta de condensar tot el que l’ha mogut artísticament. Teatre, poesia, doblatge i música com a integrant del trio The Mamzelles. Rigoberta Bandini és fruit de tot aquest eclecticisme i d’una clara inspiració en els clàssics. «M’emociona molt Franco Battiato. Sempre escolto música com antiquada: Mocedades em flipa, Julio Iglesias (això és culpa de la meva mare), Cecilia, gent com dels 60...», enumera. Però, al seu torn, amb un embolcall fet a força d’electrònica: «Mai ho hauria pensat. Però amb l’electrònica vaig veure que pujava molt l’emoció i el missatge que volia transmetre». Sense anar més lluny, el seu últim tema, ‘Cuando tú nazcas’, defineix tot això a la perfecció: és una versió de Mocedades i és una cançó de bressol electrònica dedicada al seu fill, de pocs mesos. Rigoberta Bandini coneix poc el seu públic (ha fet tan sols un concert), però sembla que connecta de manera intensa amb gent diversa amb la seva música, que desprèn una aura d’espiritualitat en tot moment. Ella, diu, sempre ha tingut «inquietuds espirituals» tot i que fa dos anys va començar a fer un treball més introspectiu. «Tothom està perdut, des del nen de 16 anys fins a un home de 46. L’experiència de viure és molt intensa i sempre estàs com intentant aferrar-te a una cosa per entendre qui ets i a què has vingut. Amb la meva música intento fer penetrar aquests missatges», sentencia. «M’he adonat que la gent està assedegada de coses que parlin de la normalitat, del seu canvi vital, de la recerca», afegeix. «La gent està assedegada de coses que parlin de la normalitat, del seu canvi vital, de la recerca» Paula Ribó Rigoberta Bandini La connexió arriba per l’honestedat en les seves lletres, en les quals incorpora l’«autoridícul». Defineix: «A ‘Spain we call it soledad’ hi ha molt humor en una cosa que hauria de ser una cançó de desamor supertràgica». En el dia d’avui, la seva música es pot rebre des de la profunditat, intimitat, o des de l’exaltació d’una festa. «Quan vaig començar a escriure em vaig fer una espècie de mantra que diu: ‘He vingut a connectar la gent amb Déu a través de la meva música’. Déu és el que tu vulguis. I d’alguna manera s’està complint», comenta, satisfeta. Segurament, Ribó ja va connectar abans amb vostè quan cantava amb The Mamzelles. O potser encara ho fa. Si és dels que passa per un contenidor groc i encara li retruny al cap l’espot «Encara que siguis de plàààstic» (protagonitzat pel trio), Rigoberta Bandini li tendeix la mà per reconciliar-se.

Rigoberta Bandini posa a ballar l'esperit

El projecte de la barcelonina Paula Ribó suma fidels amb la seva combinació d'emoció, honestedat, humor i bases electròniques

El seu curt repertori, de tan sols cinc cançons, s'inspira en clàssics com Mocedades o Franco Battiato

El més llegit