Fa un parell d’anys, el productor madrileny Enrique López Lavigne va rebre una proposta que el seu afinat olfacte no podia rebutjar: una ficció sobre la figura de Joan Carles i els seus 40 anys de regnat. Era un projecte ambiciós, una coproducció amb talent i capital francesos que, malgrat el seu atractiu, va quedar en res. «Era molt interessant, perquè s’atrevia a fer-ho algú de fora. Però la cosa es va complicar quan ens van dirigir a presumptes mitjancers de la Zarzuela per parlar dels drets», relata Lavigne amb resignació.