No fa gaire temps, però suficient perquè això passés en l’Era de la Vella Normalitat, vaig entrar en una d’aquestes cafeteries anodines que els diumenges a la tarda donen cafè i també fan més pena que glòria. El lloc tenia dos accessos: un des d’un carrer molt trist i un altre des d’un passeig marítim tristíssim. Una de les vidrieres del cafè tenia un cartell que en majúscules resava (abans es deia així): «Pantalla gegant a la part de baix. Tots els partits a mida real». Mai es va pretendre més rigor en la tecnologia. A la llunyania em va semblar veure com es passejava Borges, tan poc futboler («el futbol és popular perquè l’estupidesa és popular»), balbucejant coses com el mapa i el territori. O potser va ser Houellebecq.