A l’autor i director Sergi Belbel se li acumula la feina amb la reobertura dels teatres. Dimecres estrena per fi al TNC ‘Monroe-Lamarr’, un interessant ‘thriller’ d’Albert Batlle que retrata el Hollywood daurat i el sexisme imperant a la meca del cine dels anys 40 i 50. I a partir del 4 de desembre, munta al Poliorama la nova versió de ‘El mètode Grönholm’, de Jordi Galceran, amb una altra escenografia i un equip actoral compost per Enric Cambray, Mar Ulldemolins, David Verdaguer i Marc Rodríguez. «Tornem a començar. Hi ha ganes de retrobar-nos amb el públic però també inquietud», explica Belbel.
D’esquerra a dreta, Enric Cambray, David Verdaguer, Mar Ulldemolins i Marc Rodríguez, protagonistes de ‘El mètode Grönholm’.
Són dues peces molt diferents. La de Galceran –un dels èxits de taquilla més grans del teatre muntada a 60 països i portada també al cine– mostra la lluita psicològica entre quatre personatges que aspiren al mateix lloc de feina. ’Monroe-Lamarr’ és un viatge al costat fosc del Hollywood daurat dels anys 40 i 50 a través de la vida de dos ‘sex symbols’: Marilyn Monroe (Elisabet Casanovas), intèrpret rossa el suïcidi de la qual continua envoltat de misteri, i Hedy Lamarr (Laura Conejero), actriu morena d’una generació anterior que adverteix Marilyn dels perills de la indústria obsessionada amb la bellesa.
Bellesa i intel·ligència
Lamarr va ser molt més que una cara bonica. Des de petita es va interessar per la ciència. Entre les seves creacions destaca un sistema de comunicacions inalàmbriques a llarga distància precursor del wi-fi. Aquest i altres elements reals serveixen a l’autor per fabular sobre la relació entre aquestes dues dives. «Està composta com si fora un puzle, amb salts temporals i una mica d’intriga,» relata Belbel encantat de tornar a treballar a la Sala Tallers. Tot i que el duel actoral entre Conejero i Casanovas és del més sucós –«són dues actrius de diferents generacions, compatibles i que s’entenen molt bé,» destaca– també hi ha la feina de David Vert, que intrepreta al biògraf de Marilyn i el d’Eloi Sánchez, que encarna el fill de Lamarr. El cine i la vida privada de les estrelles es barregen en una trama on apareixen la guerra freda, la relació de Marilyn i el president Kennedy.
L’acció transcorre entre tres moments diferents: els anys 90 en què una Lamarr octogenària veu reconegut el seu talent com a inventora; el 1966, quan el biògraf de Marilyn visita Lamarr i el 1962 quan les dues actrius coincideixen poc abans de la mort de Monroe. «Hollywood dels grans estudis que volia carn fresca», recorda Belbel. Mentre Lamarr va aprendre a viure lluny dels focus, Marilyn «es va autoeliminar».