Fúria, suor i enyorança

Les sales de concerts estan a la corda fluixa. Són ja vuit mesos d’inactivitat i cadascú explora la manera d’arribar amb vida al 2021. A Europa sorgeixen iniciatives com Local Legends per recaptar donacions del públic. A Espanya, la campanya #ElÚltimoConcierto arriba aquest dimecres a la seva data clau amb l’objectiu de pressionar l’administració. La sala Estraperlo sintonitza amb totes aquestes demandes, però a més de lluita vol festa i fa setmanes que emet per internet concerts celebrats al seu local als afores de Badalona. Són, principalment, actuacions de grups de punk-rock i hardcore gravades amb cinc i sis càmeres. Vistes avui, en aquests dies de confinament social i llei seca musical, aquestes filmacions són gairebé pornogràfiques. Hordes d’espectadors amuntegats al caire de l’escenari, bramant, alçant el puny, enfilant-se a l’escenari, saltant sobre amics i desconeguts, abraçant-se, suant, ballant cos a cos, colze a colze, ebris d’electricitat, atordits pels focus, amarats per cançons que ho són tot en aquell instant. Ara que els divendres a la nit han quedat difuminats en aquesta grisa successió de setmanes sense principi ni final, ara que els gèneres més desenfrenats han quedat sepultats sota l’ideal de cultura segura, asseure’t a visionar un trepidant directe dels novaiorquesos Gorilla Biscuits resulta vivificant. La ubicació de les càmeres et submergeix de ple en el concert. El frenesí rítmic et transporta a aquells dies en què ajuntar-te amb 300 persones a cantar i ballar era legal. A més d’un li cauran llàgrimes al reviure segons quines actuacions. Pots acabar enyorant les trepitjades i esquitxades de cervesa. Documentalista furtiu Però, ¿d’on han sortit tot aquest material? Fa una dècada van començar a circular a internet gravacions de concerts de bandes de punk i hardcore al seu pas per Barcelona. La majoria eren de gires organitzades per la promotora HFMN Crew. David Peret, el seu director i soci també de la sala Estraperlo, no s’ho creia. «¿Qui ho gravava? ¡Jo no havia donat cap permís ni havia vist ningú filmant!», explica. Al final va descobrir el documentalista furtiu. Era Joan Rubiralta, un jove que fixava discretament diverses càmeres a les columnes de la sala, muntava les imatges i després les pujava al seu canal de Youtube. En lloc de denunciar-ho, Peret el va fitxar i des del 2017 ha filmat més de 300 concerts: de Toy Dolls, Antiflag, Bad Manners, Cockney Rejects, CRIM, The Exploited, Poison Idea, Bad Religion, The Offspring, Lagwagon, Refused, Soziedad Alkohólika, Skatalà, Suicidal Tendencies, Descendents... Un arxiu monumental de hardcore, punk-rock i ska que, fins ara, dormia en discos durs perquè a HFMN Crew realitzen entre 500 i 600 concerts anuals i no tenien temps material per donar sortida a tantíssimes gravacions. Ni necessitat. Després de l’èxit del festival a porta tancada que es va organitzar el maig per donar suport a la subsistència de la sala, va arribar el moment d’airejar els arxius. Sota l’epígraf Nights to remember (Nits per recordar) han seleccionat una desena d’actuacions a Estraperlo que s’emeten cada divendres amb l’esperança de recaptar una mica de diners i mantenir la sala viva en el record. El concert de comiat de Dr. Calypso es va emetre a finals d’octubre. El de Berri Txarrak està previst per a principis de desembre. I, en tots els casos, fins i tot amb les bandes estrangeres, els concerts es completen amb una entrevista. La predisposició dels músics ha sigut absoluta. Sense la seva aprovació no es podrien emetre els concerts. Però tots guarden un bon record d’Estraperlo perquè aquesta és una sala a la vella usança; és a dir, de les poques que no llancen els grups quan acaba el concert perquè cal obrir la discoteca. «Les bandes es queden de festa. La música que sona té relació amb el concert i no se senten expulsats sinó al contrari. Per a ells també és una nit per recordar. Els grups solen sortir de l’Estraperlo a les cinc de la matinada i de quatre grapes», descriu Peret molt gràficament. Els suecs No Fun At All van ser els protagonistes d’aquest divendres. Es van connectar unes 150 persones tot i que el concert quedarà penjat i el veuran milers més. «Es fa dur veure això des de casa», comentava el Pau des del xat. A través de la pantalla es percebia perfectament la humitat ambiental, l’asfíxia del baixista, la sang que queia pel nas del bateria. «Econòmicament, això és rebre la manutenció en canvi de la feina. La gent no té pasta i els donatius són baixos», assumeix Peret. «Ho fem perquè s’entretingui la gent i per divertir-nos nosaltres. És una manera de no perdre contacte amb el públic», resumeix. En menys de 24 hores hauran vist el concert de No Fun At All mil persones més Reobertura perillosa Al desembre, Estraperlo complirà 12 anys. El seu futur és tan incert com el de qualsevol altra sala. «Al compte d’Estraperlo hi ha 300 euros», calcula Peret. Però només somia en reobrir. «La gent es mor de ganes de veure un concert de punk-rock. El primer que fem serà perillosíssim. Caldrà reforçar les parets amb matalassos i tenir una ambulància a la porta», diu.

Fúria, suor i enyorança

La sala Estraperlo emet cada divendres a internet un concert de punk-rock dels seus arxius per mantenir viva la flama

El més llegit