'The crown', temporada 4: el xou de Diana i Carles en l'era Tatcher

Tret de, potser, aquella primera temporada en forma de relat iniciàtic, ‘The crown’ mai s’ha limitat a explicar la història d’Elisabet II. La seva anàlisi de les tensions entre vida pública i privada s’ha estès a personatges en principi secundaris que, sovint, han robat focus a la reina: recordem els fascinants ‘affaires’ de la Margarida de Vanessa Kirby en la segona i la possibilitat d’empatitzar amb Carles, un excel·lent Josh O’Connor, que se’ns va oferir en la tercera. En la quarta, que arriba a Netflix diumenge, dia 15, els focus se’ls queda una jove Diana de Gal·les (sorprenent principiant Emma Corrin), tot i que Margaret Thatcher (Gillian Anderson) també roba mirades. L’equip de guionistes liderat per Peter Morgan ens introdueix en una època especialment convulsa per a la corona i increïblement atractiva per a l’espectador: uns anys, el final dels setanta, i sobretot, els vuitanta, carregats de glamur, cors trencats o escàndols secrets. El glamur, només per a uns escollits. Per culpa de la política de retallades de Thatcher, en poc temps l’atur va arribar a xifres històriques, una cosa que en la sèrie no és un simple rerefons. ‘The crown’, temporada quatre, ja comença a conèixer-se com ‘El xou de Diana i Carles’, i amb raó. Hi havia expectació per saber com s’abordaria aquesta complexa història d’amor, desamor i lleialtats; en particular, els seus inicis, que cap altra sèrie o pel·lícula havia abordat amb gran delicadesa de matís. Morgan i associats, ells sí, aborden en tota la seva complexitat la transició de Diana Spencer d’adolescent a princesa reial, o les seves picabaralles amb un marit enamorat d’una altra dona, Camilla Parker Bowles (Emerald Fennell), però, per què no, també encarinyat de la seva dona. Moments de felicitat Després de la bona impressió causada en la tercera temporada, Carles no podia ser un energumen complet en la quarta: guionistes i actors han decidit retratar-lo com algú que, durant un temps, va estimar Diana i va ser correspost. Els moments de felicitat s’acumulen en el sisè episodi, dedicat al viatge reial a Austràlia de 1983, el primer que van fer ja amb el nadó Guillem a coll. L’alegria no dura gaire, arruïnada per les infidelitats de Carles i, després, Diana, una dona aquí abocada a la bulímia després de saber que el seu marit estima una altra. Carles no porta bé que les càmeres estimin tant Diana, ni que a Diana li agradi l’atenció. Quan ella li regala, pel seu 37è aniversari, un ball a ritme de l’‘Uptown girl’ de Billy Joel a la Royal Opera House, somriu amb dificultat i aplaudeix per força. S’acosten temps de tempesta. Thatcher i una de les seves víctimes Però en aquesta temporada també es dedica un metratge considerable a Margaret Thatcher, la primera dona, recordem, en ocupar la direcció de govern del Regne Unit, però gens semblant a una heroïna feminista: cap dona entre els vint-i-dos membres del seu primer Gabinet. Però ni la sèrie ni Gillian Anderson es dediquen a la caricatura destructiva, i prefereixen, en canvi, capturar Thatcher en la seva complicada humanitat. Tampoc es tracta, com en la discutible ‘La Dama de Ferro’, de repassar els seus grans èxits sense parar gaire atenció al cost humà de les seves decisions. Un dels millors episodis de la temporada, ‘Fagan’, és un retrat a ritme postpunk (The Cure, Joy Division) del mític Michael Fagan (Tom Brooke), el decorador a l’atur que el 1982 es va colar al palau de Buckingham i va irrompre a l’habitació de la reina (Olivia Colman) per parlar amb ella. La sèrie mira de respondre a la pregunta: ¿com va ser aquesta conversa de deu minuts? Es va parlar, sobretot, d’atur, i del disbarat de gastar els diners en una guerra innecessària, la de les Malvines, un dels relatius ‘hits’ de Thatcher. Dues temporades més Abandonin la pràctica de l’afartament i assaboreixin aquests deu episodis, perquè queda poca ‘The crown’: només dues temporades més, en què, com ve sent tradició, canviaran de nou els rostres dels actors principals. Haurem d’esperar dos anys (com entre la segona i tercera temporades) per veure Imelda Staunton com la reina, Jonathan Pryce com el duc d’Edimburg, Lesley Manville com Margarida i Elizabeth Debicki com Diana. La cinquena temporada volia ser l’última, però Morgan va canviar d’opinió i a principis de juliol va anunciar que hi hauria una sisena per «cobrir el mateix període amb més detall». L’acció no arribarà fins al present, sinó que s’aturarà a principis dels dos mil. És a dir, adeu al somni de veure Meghan Markle al paper d’ella mateixa. Olivia Colman (Elisabet II) Abans de rellevar Claire Foy com a monarca del Regne Unit, Colman havia demostrat els seus dots per a la comèdia en una ‘sitcom’ de culte, ‘Peep show’, i capacitat per commoure a ‘Broadchurch’. També va ser inenarrable padrina a ‘Fleabag’. Tobias Menzies (Felip) Un dels actors el nom del qual sap poca gent, però que coneix tothom. Ha sigut Frank i Jack Randall a ‘Outlander’, Edmure Tully a ’Joc de trons’ o el Dr. Harries a ‘Catastrophe’. Ja havia compartit projecte amb Colman: ‘El infiltrado’. Josh O’Connor (Carles) Aquest astre en construcció va saltar a la fama al Regne Unit com a Lawrence, fill gran de ‘Los Durrell’, sèrie que Movistar+ recupera aquest Nadal. Però ja abans havia brillat en diversos episodis de ‘Peaky blinders’ i la tercera temporada de ‘Ripper Street’. Emma Corrin (Diana) Gairebé una veritable principiant, Corrin va aparèixer l’any passat en un episodi de ‘Grantchester’ i quatre de ‘Pennyworth’, la sèrie sobre els orígens del majordom de Batman; era la ballarina promesa d’Alfred, Esme Winikus. Amb la seva Diana neix una estrella. Emerald Fennell (Camilla Parker Bowles) Per als molts fans de ‘¡Llama a la comadrona!’, sempre serà la infermera Patsy Mount. Però en els últims anys Fennell ha destacat en altres papers (l’Ada Lovelace de ‘Victoria’) i també com a ‘showrunner’ (de ‘Killing Eve’). Gillian Anderson (Margaret Thatcher) Una altra actriu que ha sabut escapar-se de l’encasellament i l’ombra d’un personatge clàssic, en el seu cas la Dana Scully d’‘Expediente X’. Ha convençut i conquistat a ‘La caza’, ‘Sex education’, ‘American gods’ o ‘Hannibal’. Charles Dance (Dickie Mountbatten) Conegut per la majoria com el malvat Tywin de ‘Joc de trons’, l’actor anglès té a l’esquena una carrera infinita. En l’apartat televisiu destaquen sèries com ‘La joya de la corona’, ‘Going postal’ i ‘Childhood’s end. El fin de la infancia’. Helena Bonham Carter (Margarida) Tot i que actriu eminentment cinematogràfica, Bonham Carter es va bregar a la pantalla a ‘Corrupción en Miami’ (va sortir en dos episodis el 1987) i després es va deixar veure per algunes sèries, com la ‘Merlín’ de 1998 i la més recent ‘Love, Nina’.

'The crown', temporada 4: el xou de Diana i Carles en l'era Tatcher

La monumental sèrie de Netflix s'acosta a uns anys carregats de glamur, cors trencats i escàndols secrets

El més llegit