Això no és una pipa (Magritte). Això no és una columna (JGR). Això no és un llibre de poemes (Cabaliere). Això no és raïm; és pansa. Això no és un premi però sí. Això és una recepta de magritte d’ànec i els premis els carrega el diable que, quan s’avorreix, mata mosques amb la cua. Anem alçant vol. Gràcies al Tragabolas, el meu profe de mates de BOT, vull dir de BUP. Cremen les xarxes al sol de ponent davant el poeta no poeta que ho peta. Tot cal veure-ho en perspectiva, segons íntegres, integrats i integrals. La perspectiva Cabaliere és un sistema de representació que utilitza la projecció paral·lela obliqua. Paral·lela vol dir que els rajos visuals de l’observador són paral·lels entre si [vols veure poesia però no la veus], formen un cilindre [o un coriandre]. Utilitzar una projecció obliqua ens permet veure el volum de l’objecte [o subjecte] i tenir una percepció immediata del seu aspecte [Cabaliere de fina estampa és aquest pecadorrr de la Pradera].