Geòrgia Biden pren avantatge en el bressol del trap

Geòrgia és l’estat més aristocràtic de Dixie, és a dir, els territoris al sud de la línia Mason-Dixon que es van escindir de la Unió i van formar els Estats Confederats del Sud. La cosa va acabar en la guerra de secessió. Amb dos títols n’hi ha prou i sobren per sustentar aquesta afirmació: ‘El que el vent s’endugué’ (llibre i pel·lícula, de Margaret Mitchell i Victor Fleming, respectivament) i ‘Medianoche en el jardín del bien y del mal’ (també llibre i pel·lícula, de John Berendt i Clint Eastwood, respectivament). L’aristocràtic estat de Geòrgia, que aquest divendres, amb el 98% dels vots escrutats, està en mans de Biden, té una trista marca: és el segon estat del sud on més negres van ser linxats entre 1877 i 1950: 531. No és estrany, doncs, que si el 1900 el 46,7% de la població era negra, ara només ho sigui el 30% (tot i que el percentatge ha pujat molt en les últimes dècades). De Geòrgia van marxar tots els negres que van poder. Des d’aquells temps foscos per als negres a Geòrgia saltem a altres de no menys foscos per a ells, el present, però en els que almenys poden fardar planetàriament: Atlanta, la capital de l’estat, és el bressol del trap. En la línia d’Outkast, duo que als 90 va donar una prodigiosa remenada al hip-hop, van sorgir del subsol més profund de la ciutat sons i lletres que després es van escampar per tots els EUA i van arribar al món. El ritme urbà que, amb permís del reggaeton, domina el món va néixer allà: Goodie Mob, Gucci Mane, T.I., Future, el trio que integren Migos, Young Thug, Kodie Shane, Lil Baby... A veure qui supera això Entre els linxaments i el trap han passat algunes coses a l’Estat del préssec. Ray Charles, fill d’Albany, té tant dret com qualsevol altre a proclamar-se inventor del soul. James Brown, fill d’Augusta, força major del rhythm and blues i el soul, es va treure de la màniga una meravella anomenada funk. Little Richard, fill de Macon, va gravar ‘Tutti frutti’ i de pas va escandalitzar el país amb la seva condició ultrasubversiva de pioner del rock and roll, negre i gai. Otis Redding, fill de Dawson, es va convertir en el campió del segell Stax i, per tant, del soul del sud. I per no avorrir: Martin Luther King, fill d’Atlanta, va liderar el moviment dels drets civils als anys 60 fins que el van assassinar al Lorraine Motel de Memphis el 1968. Estat bastant més complex del que podria semblar, a Geòrgia hi ha una ciutat universitària anomenada Athens, de la qual van sortir B-52’s, Pylon, R.E.M, Neutral Milk Hotel, Matthew Sweet i un llarguíssim etcètera. L’‘indie’ nord-americà va néixer allà (amb el nom de ‘college rock’). També esmentem els ‘atenesos’ Drive-By Truckers, un esplèndid grup de rock que en temps més recents ha sabut reformular la identitat del sud més enllà de la bandera confederada, sempre sinònim de problemes. Ah, és veritat: també hi va haver un grup anomenat Black Crowes, que eren com els Rolling Stones però més forts i que tenien un cantant que es movia com Mick Jagger però sense gràcia. Més complexitat estatal: el sufocant dramatisme del sud de Flannery O’Connor ha sigut substituït per la seu de la CNN a Atlanta, ciutat que també té un dels aeroports més importants del món i la seu de Coca-Cola. Geòrgia, o almenys Atlanta: alfa i omega del que es va anomenar el ‘Nou Sud’. Ah, sí, uns tios anomenats Black Crowes, que tocaven com els Rolling Stones però més forts i que tenien un cantant que es movia com Mick Jagger però sense gràcia, eren d’Atlanta. Més complexitat estatal: el sufocant, molt del sud dramatisme literari de Flannery O’Connor ha sigut substituït, almenys a Atlanta, per la CNN, amb seu a la ciutat, i un dels aeroports més importants del món. Geòrgia, o almenys Atlanta, alfa i omega del que es va anomenar el ‘Nou Sud’.

Geòrgia Biden pren avantatge en el bressol del trap

De l'Estat del préssec, molt aristocràtic a la manera del sud, van sortir Ray Charles, Little Richard, Otis Redding i Martin Luther King

El més llegit