Buscant una floristeria per a la foto, acabem sota l’emparrat d’una buguenvíl·lea, la que va plantar la florista Maria Ponsà fa 16 anys en un escocell davant el seu establiment, a la cantonada de rambla Catalunya amb Còrsega. Sense gaires esperances de sobreviure, l’esqueix va acabar convertit en un arbre majestuós a base de temps, aigua i afany. El mateix passa amb l’amistat i la poesia, el binomi del qual beuen aquestes línies. I el decorat vegetal, ¿per què? Doncs perquè el nou poemari d’Alejandro Palomas es titula ‘Una flor’ (Letraversal), i perquè l’autor barceloní es va criar precisament a la floristeria que regentaven la seva mare i la seva àvia, La Pimpinela, on de nen li van assignar la responsabilitat de treure les espines a les roses. En certa manera, a això s’ha dedicat en la vida.