Si viure de l’art ja suposa per si mateix un vertigen de funambulista, el maleït virus ha imposat al sector de la cultura la filosofia de serrar la mandíbula sense més expectativa que el dia a dia. En aquesta tardor estranyota, la casualitat ha volgut que a Cesc Gay li coincideixin dues estrenes: la de la pel·lícula ‘Sentimental’ (amb Javier Cámara, el 30 d’octubre) i la de l’obra de teatre ‘53 diumenges’ (amb Pere Arquillué, el 28 de novembre, al festival Temporada Alta de Girona). El director i dramaturg afronta el doblet amb il·lusió, com ha de ser, i reconeix que, fins i tot estant l’ambient com està, el fet que la indústria nord-americana hagi congelat les seves estrenes deixa, almenys en el cas del cine, cert marge de maniobra, un espai d’alleujament perquè els films no siguin flor d’un dia.