La història de l’Heliogàbal és una cadena infinita de casualitats. Comença amb un rodamon napolità, Paolo d’Antonio, un buscavides que viu a la seva furgoneta i sobreviu comprant plata a Tailàndia i venent-la en mercats ambulants del litoral mediterrani: de la Costa Blava a la Costa Brava i de la Costa Daurada a la Costa Blanca. A Barcelona coneix Memi March i amb ella, el 1995, lloga un local al carrer de Ramón y Cajal de Gràcia. Allà naixerà l’associació cultural Heliogàbal, una argúcia legal importada d’Itàlia que li permetrà regentar un bar d’horaris flexibles i normes més que laxes a la Barcelona postolímpica.