En la vida hi ha finals que semblen escrits per un guionista en estat de gràcia. Com el del pintor valencià José Segrelles (1885-1969). Segrelles va morir la tarda del 3 de març de 1969, just després d’haver contemplat per televisió com s’enlairava l’Apolo IX, la primera missió espacial nord-americana que portava incorporat un mòdul lunar. En realitat, ell ja no tenia necessitat de veure més coses. «Aquests americans es creuen que seran els primers a arribar a la Lluna, però jo ja he estat allà. I a Mart, i en altres planetes», havia dit només unes setmanes abans. I no mentia. En la seva imaginació inesgotable, Segrelles havia viatjat per tota la galàxia i havia deixat testimoni de les seves visions en una sèrie de quadros sorprenents que anticipen de manera prodigiosa algunes de les imatges més recurrents del cine de ciència-ficció modern.