Spotify, el «pet d'un moribund» que ha canviat la manera de fer i escoltar música

«Spotify és l’últim pet desesperat d’un cadàver moribund». Amb aquestes paraules, Thom Yorke, el respectat ‘frontman’ de Radiohead i Atoms for Peace, carregava el 2013 contra el model econòmic amb què les emergents plataformes de ’streaming’ espremen els músics per «fer una fortuna» i es negava a oferir els àlbums a través dels seus serveis. Tres anys després, tota la discografia de la famosa banda d’Abingdon estava a la plataforma. La música ja no és el que era. De gravar en cassets recopilacions d’un parell de temes quilomètrics de rock progressiu a passar-nos tot el dia connectats a una oceànica biblioteca musical. Com tots els altres espais de la nostra vida, la música i la indústria cultural que la impulsa no han sigut alienes a la transformació social causada per la irrupció de la tecnologia i el capitalisme de plataformes. I això ha modificat la nostra percepció de la música. Així ho va detallar dimarts la periodista Marta Peirano, una de les millors expertes en els engranatges del capitalisme de plataformes, que va analitzar el rol de Spotify i similars en la transformació de la música, com es produeix i es consumeix. «La música popular ha canviat més els últims deu anys que en els últims 70», va remarcar en una xerrada al Palau de la Música, en el marc de la Biennal de Pensament de Barcelona. Com el de tantes altres plataformes digitals, el model econòmic de Spotify es basa en l’extracció de dades dels usuaris per alimentar així un algoritme que prediu millor el nostre comportament. Per aconseguir el seu objectiu la plataforma busca retenir-te el màxim temps possible, i això explica la constant batalla per aconseguir la nostra atenció. «Ningú pot esperar dos anys a treure disc perquè en dos dies et mors», assenyala Peirano. «Es llança contingut constantment per generar més atenció, més escoltes i més diners». Després de la publicació el 2018 d’‘El Mal Querer’, Rosalía ha publicat fins a 11 cançons i col·laboracions soltes. Cançons més curtes Però en un món digital amb tantes empreses i plataformes gesticulant efusivament perquè les mirem, la nostra atenció és limitada. Això ha condicionat enormement el sector, que produeix cançons cada vegada més curtes. Així, del 2013 al 2018, la durada mitjana de les cançons més populars segons el Billboard Hot 100 va caure 20 segons, fins als tres minuts i 30 segons. Un estudi de ‘Quarz’ va assenyalar que als últims àlbums de Kendrick Lamar, Drake i Kanye West els temes són cada vegada més breus. Tot i que el gegant tecnològic suec és la més popular de les plataformes musicals, també és de les que pitjor paga els autors de les 60 milions de cançons que emmagatzema. Que els temes siguin més concisos no significa que tinguin menys qualitat, sinó que es pensa amb una lògica d’eficiència econòmica, ja que a les plataformes de ‘streaming’ es cobra per reproducció de cançó, és igual quant duri. «Mai hi ha hagut aquest tipus d’incentiu financer per fer cançons més curtes», va assenyalar el crític musical Mark Richardson. Aquest model de retribució ha alterat la creació musical, cosa que «obliga els artistes que facin les cançons d’una altra manera». Els títols de les cançons també s’han reduït i s’ha detectat un ús més repetitiu de paraules. Tot i així, Peirano apunta que aquesta condició de cançó de «consum ràpid» fa que de vegades es vagi «menys amb compte en la seva elaboració», separant l’artista de la seva obra, que acaba sent tractada des d’una òptica més mercantilista. Composició mercantilista A més, Spotify no paga els artistes cada vegada que es reprodueix una de les seves cançons, sinó a partir que l’usuari n’escolti 30 segons. Això també ha portat canvis en la composició musical, relegant la introducció de l’estructura clàssica. «La majoria de les cançons populars posen una part de la tornada abans dels 15 segons. Això és perquè si l’escoltes en un anunci, en el cine o en una botiga la puguis identificar ràpidament», explica Peirano. Això en anglès es coneix com a ‘Don’t bore us, get to the chorus’ (‘No ens avorreixis, arriba a la tornada’). Un dels èxits més grans que diferencien Spotify són les seves llistes de reproducció, a les quals acudeixen molts usuaris a causa de la dificultat per elegir entre tanta «abundància excessiva de música». Segons Peirano, també ha crescut el nombre de cançons de diversos gèneres dins d’un mateix àlbum, perquè això ajuda l’artista a diversificar i augmentar les seves possibilitats d’obtenir reproduccions i, per tant, més ingressos. Les més escoltades són les que tenen més oportunitats d’estar entre les seleccionades per créixer encara més. Aquest model econòmic sustenta, de nou, l’extracció de dades per conèixer millor els usuaris a través dels seus gustos. Així, escoltar la llista ‘Romàntica’ o ‘Per dormir’ pot servir a Spotify per saber si estem enamorats o si tenim insomni. El mercat dels drets de reproducció musical està copat per Spotify, amb una quota del 36%. Darrere van Apple (18%), Amazon (13%), Tencent (10%), Google (5%) i Deezer (3%). «Que no sigui un monopoli no significa que no depenguem d’ells», assenyala Peirano. A més de Yorke i Radiohead, altres grans crítics amb aquest model com Pink Floyd, Taylor Swift o Neil Young van acabar claudicant a la supremacia de les plataformes de ‘streaming’. «Si ets músic no pots existir fora de Spotify», conclou.

Spotify, el «pet d'un moribund» que ha canviat la manera de fer i escoltar música

Les plataformes de 'streaming' i els seus algoritmes modelen cada vegada més les cançons per convertir-les en productes fàcilment monetitzables

Les cançons són cada vegada més curtes, es repeteixen paraules, la seva estructura és més impactant i es llancen més 'singles' fora dels àlbums

El més llegit