Una jutge aristotèlica absol diversos acusats de falsificar joies d’una coneguda marca de luxe perquè el logo es tracta «d’una grollera i tosca reproducció que difícilment pot enganyar els clients». Un acusat de conducció etílica és absolt «per les declaracions inversemblants de la policia». Un articulista afirma que «Messi li va faltar el respecte al seu propi pòster». L’actor Hugh Laurie respon a un periodista: «Mai hem sentit que féssim coses que no fossin certes per al personatge, com que House tingués un gosset». En les sèries de televisió espanyoles, aquestes que Patricio Pron anomenava «sèries socialdemòcrates», el rei Fernando de Aragón s’aixeca a la nit a bressar la seva filla i un personatge diu d’un altre –que no es compromet– que «no es mulla ni caient al riu» (‘Isabel’), uns camperols aixecats en armes capitanejats per Viriato criden en el seu atac «defensem els nostres drets» (‘Hispània’), i una jove del segle XVII s’emprova el seu vestit de núvia amb les seves amigues i una d’elles, emocionada davant el resultat i el futur pròxim, diu entre sospirs: «Que romàntic (‘Águila Roja’). ‘Sic’.