«D’entre les boires que emparen l’esgarrifosa llegenda d’homes que mai van morir, com Nostradamus, Cagliostro i el comte Dràcula, sorgeix de sobte l’amenaça estranya d’un home mort que torna a la vida cada nit, al conjur d’un destí aterridor, a la recerca de víctimes per beure la seva sang». Amb aquesta irresistible prosopopeia es publicitava, el 1957, una de les produccions més destacades de la història del cine fantàstic mexicà: ‘El vampiro’, de Fernando Méndez, una més que sòlida adaptació apòcrifa del relat de Bram Stoker en la qual, per sobre de la cuidada tramoia gòtica i l’elegant direcció, s’alça la poderosa interpretació de l’actor protagonista, determinant, segons el parer de molts crítics i historiadors, en l’evolució que va fer el personatge des de la solemnitat teatral i una mica amanerada de Bela Lugosi fins a la lasciva crueltat de Christopher Lee (el ‘Dràcula’ de Terence Fisher per a la Hammer va arribar just un any després). Aquest actor, que feia, a més, el seu debut en el cine, era un senyor de Gijón anomenat Germán Robles.