La de Maka és la història d’un renascut. La d’un tipus que és un més però que es converteix en ídol de molts. I amb un clar punt de partida: alguna cosa va anar creant el seu camí durant els seus quatre anys a la presó. La llum no va ser la condemna, va ser el flamenc. «Vaig tocar fons molt jove, amb 20-21 anys. Fons, però fons. Vaig veure una resplendor a la meva vida, un moment per trobar-me a mi mateix», explica Maka, referent en la fusió del flamenc amb la música negra i llatina. «La música ha sigut la meva salvació, m’ha donat la llibertat que no tenia», afirma el de Granada, ja amb set discos a l’esquena. Ara dona les gràcies a tot això amb el títol del seu nou disc, ’Bendiciones’. Les cançons com a remei, la música com a curació. «No m’ha calgut anar al psicòleg», riu.