Els valuosos murals romànics del monestir de Sixena, retinguts il·legalment a Catalunya des de la guerra civil, han de tornar al seu lloc d’origen, el cenobi dels Monegres. Així ho ha decidit avui mateix l’Audiència Provincial d’Osca en una resolució en què ha desestimat els recursos d’apel·lació del MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) i la Generalitat de Catalunya interposats contra la sentència del Jutjat núm. 2 d’Osca que ordenava la devolució de les pintures murals romàniques del monestir de Sixena.
«És una altra batalla guanyada en la recuperació de l’art sacre aragonès», ha remarcat aquest matí Jorge F. Español, advocat de la localitat de Vilanova de Sixena que defensa els interessos d’Aragó en aquest plet.
La sentència de l’Audiència confirma la resolució dictada per la jutge del Jutjat núm. 2 d’Osca Silvia Ferreruela, que va apreciar que les pintures murals del monestir de Sixena estan al MNAC sense cap títol i, per tant, en precari, per això el museu barceloní les ha de tornar al monestir de Sixena, situat a la localitat d’Osca de Vilanova de Sixena.
A més, l’Icomos (Consell Internacional de Monuments), òrgan especialitzat de la Unesco, va declarar que les pintures murals arrencades s’han de retornar sempre al seu lloc originari.
La sentència de l’Audiència Provincial d’Osca certifica, com van dir els pèrits catalans en el judici, que les pintures murals es poden traslladar com es traslladaria un quadro i que són part del bé immoble a què pertanyen. Fins i tot, tot i que es volguessin separar del cenobi, no es podria legalment, ja que la declaració com a monument nacional impedeix que es desafectin aquestes pintures del monument a què estan adscrites després de la seva declaració com a monument nacional el 1923.
L’Audiència d’Osca estima que la voluntat de la comunitat de monges de Sixena, propietària d’aquestes pintures, és que siguin tornades al monestir de Sixena, i així ho va ratificar la mateixa congregació vaticana per a la vida religiosa.
Aquestes pintures murals del monestir de Sixena estan considerades les més importants del romànic espanyol i van ser arrencades il·legalment i de forma molt deficient en plena guerra civil pel funcionari de la Generalitat Josep Gudiol, que no comptava ni amb l’obligat permís de la Direcció General de Belles Arts ni amb el permís de les monges propietàries, raó per la qual, jurídicament, l’arrencada va suposar un espoli del monument, a part que la Generalitat de Catalunya no tenia cap competència a la província d’Osca.
Contra aquesta sentència hi ha l’opció d’un recurs de cassació davant la Sala Primera del Tribunal Suprem i s’ha d’interposar en un termini de 20 dies.