S’escampen les falses alarmes i els auguris que el desbloqueig és imminent, però la veritat és que la proposta que les sales van consensuar fa uns dies amb l’administració catalana (Cultura, Interior i Salut) per poder tornar a programar concerts (amb seients distanciats) segueix encallada. El departament jurídic de Salut l’examina amb tot el zel, mentre els locals s’impacienten: el Curtcircuit, de l’associació de sales (ASACC), va haver de suspendre, aquest divendres, el primer concert de la seva nova edició (PAWN Gang a la sala Wolf) i altres escenaris fan les seves càbales sobre la viabilitat econòmica de reobrir si la llei ho permet.
Fonts de Salut van indicar a aquest diari que «s’està treballant» per determinar si s’aprova, i com, la proposta consensuada, i acabar si l’activitat a les sales amb el 70% de l’aforament és viable a l’àrea metropolitana de Barcelona o més enllà, és a dir, si s’aplica només en algunes zones de Catalunya i no en d’altres, atenent al grau de restricció de cada comarca o municipi. La qüestió, afegeixen, no és tant el protocol a seguir dins les sales, el rigor de les quals es dona per entès, sinó les aglomeracions de públic que hi puguin haver en els accessos abans o després dels concerts.
La via dels ajuntaments
Atès que als teatres i auditoris sí que els permeten acollir concerts, subjectes al 70% de l’aforament, les sales hi veuen un «greuge comparatiu insostenible», indica la gerent de l’ASACC, Carmen Zapata, que adverteix que, davant el veto, alguns ajuntaments de Catalunya estan concedint a les sales llicències temporals de bar-cafeteria que els permeten acollir concerts. Pel que fa a Barcelona, creu que «hi ha una voluntat municipal perquè aquesta situació es desbloquegi». A l’ASACC no havien rebut aquest divendres cap notificació de Salut relativa al desbloqueig, si bé creuen que el vistiplau arribarà més aviat que tard. Dilluns estan emplaçats a una nova reunió a la conselleria.
Per a les sales, la llum verda difícilment significaria la salvació, excepte en casos molt precisos, amb un equip humà minimitzat o gestionades per un petit nucli familiar. Però algunes estan disposades a reobrir per donar oxigen al sector (Apolo), com a motor il·lusionant (Luz de Gas) o apel·lant al caràcter «activista-simbòlic», diu Sergi Egea, de la sala Vol, al Poblenou, que arrufa les celles quan s’imagina el local formatejat per acollir a tot estirar 30 persones.
Malgrat això, si Salut dona la seva aprovació, Vol té pensat acollir un cicle de deu concerts (amb dobles sessions) per recolzar l’escena i assumint que se saldarà amb pèrdues. «Però preferim això que estar parats, perquè acabarem morint-nos de pena», sentencia Egea en un to molt il·lustratiu, en línia amb el de Josep Comas, de la sala Taro, a Sants. «Si les coses segueixen així no aguantarem més enllà del gener, i posats a morir, millor treballant que estirats al sofà de casa».