Les sales de concert, a punt del daltabaix

‘Sala de ball’, ‘sala de festa amb espectacle’, ‘discoteca’, ‘bar musical’... La música en directe a Catalunya està embussada en un laberint administratiu perquè les denominacions dels locals no defineixen amb precisió el 100% de la seva activitat i, en temps de pandèmia, i sense filar prim, tot ha anat a parar al (injuriat) calaix de l’oci nocturn. Però aquestes sales han combinat sempre la funció de discoteca, club o bar amb la música en directe (mai s’ha pogut viure només dels concerts), i reclamen que se’ls permeti almenys posar en marxa una part de l’activitat: poder col·locar cadires distanciades i acollir actuacions com sí que poden fer teatres i auditoris, i malgrat que parlem d’aforaments reduïts la rendibilitat dels quals és incerta o impossible. El malson s’intensifica setmana rere setmana, i a l’aclaparament financer se suma un greuge: la resolució que, el dia 22, via Procicat, va aprovar l’augment d’aforaments del 50 al 70% a l’àrea metropolitana de Barcelona, va deixar les sales a la intempèrie, tancades i barrades. Passen els dies i el que l’Associació de Sales de Catalunya considera «un error» no s’esmena. «Hi ha una proposta consensuada de modificació de la resolució, perquè puguem obrir i oferir concerts, i la tenen des de fa 15 dies al departament jurídic de Salut», explica un contrariat Lluís Torrents, president de l’ASACC i codirector de Razzmatazz. «No sabem per què no hi ha moviments». L’associació veu incoherent que mentre es dona la llum verda als concerts en teatres es veti a les sales, que bé podrien formatejar-se sense problemes com a auditoris amb seients. El Curtcircuit, a la corda fluixa El bloqueig toca de ple a l’ASACC, que organitza el Curtcircuit, la nova edició del qual hauria d’arrencar aquest divendres amb el concert del grup de trap PAWN Gang a la sala Wolf (120 localitats; el seu aforament és de 500), escenari que per a l’endemà ofereix a Javier Corcobado (dos funcions, la nova tendència). «Si no s’aixeca la prohibició, haurem de cancel·lar-lo o ajornar-lo, perquè no podem desobeir una norma, tot i que encara esperem que s’imposi la sensatesa i es pugui celebrar», lamenta Carmen Zapata, gerent de l’associació i directora artística del cicle. El desacord té el seu origen en què la classificació de sala de concerts existeix tan sols des de fa una dècada, i els locals han anat funcionant sense problemes amb una altra classe de llicències, de vegades heretades d’inquilins anteriors, que, sense al·ludir específicament a la música en viu, els permetien exercir aquesta activitat. «Les llicències de sala de ball, de festa o discoteca són les que tenen totes les sales», explica Zapata. «I a més a Barcelona fa anys que no es donen llicències per a música en viu», la qual cosa explica que l’epígraf sala de concerts manqui de contingut i no sigui representatiu del sector. L’administració, a l’aprovar el 70% d’aforament per a les descrites com sales de concerts, en realitat, les ha deixat totes fora de la resolució, ja que operen subjectes a altres categories. No sense les barres Amb tot, aquest bloqueig no és l’únic maldecap de les sales, moltes de les quals, sobretot les més grans, veuen difícil obrir, tot i que se’ls permeti, amb els aforaments reduïts. Aforaments minimitzats, més aviat: aquest 70% es calcula a partir de l’ocupació amb seients, no amb el públic dempeus, amb la qual cosa, segons Lluís Torrents, «acaba equivalent a un 15%». Per això, tot i que es modifiqui la resolució, Razzmatazz continuarà sense obrir. Impossible posar en marxa el transatlàntic sense els seus cinc espais amb les seves respectives barres funcionant a tot gas fins ben entrada la matinada. «Obrirem quan es pugui recuperar l’activitat dels clubs i amb un aforament mínim del 60%». Sí que aixecarà la persiana, si se li permet, Apolo, amb un aforament que pot fregar les 300 localitats, mentre que Luz de Gas ho està sospesant. «Però tot i que només fos per il·lusió, més enllà del negoci, valdria la pena fer-ho», apunta el seu director, Fede Sardà. Aquesta sala, que respira a cop d’ICO («fins al març o així podem aguantar») anava a celebrar dissabte passat el seu 25è aniversari portant The Christians i The Blow Monkeys. Missió impossible. «Però ens han assegurat que vindran quan tornem a obrir». Copes per WhatsApp Altres escenaris mantenen els concerts acollint-se a llicències variades, com, a l’Hospitalet, L’Oncle Jack (aquest dijous programa El Niño de la Hipoteca), que opera com a cafè concert i gràcies a que es tracta d’un negoci familiar, conduït en parella. Actuacions per a un màxim de 35 persones, «amb plàstics entre les taules i consumicions que els assistents demanen per WhatsApp», explica el seu amo, Jaume Ramon. «Hem pogut renegociar la hipoteca per tenir el mínim de despeses possibles i per sobreviure. Dos passis diaris, i si venc 30 cerveses, doncs tot això que vas sumant», afegeix. A tot això, els fons voltor sotgen, buscant locals on quan el temporal amaini «puguin muntar una discoteca plena de taules vip, sense els riscos de portar a artistes i amb ingressos molt superiors», adverteix Lluís Torrents. I el sector invoca el poder de la ciència per salvar-se, amb el test ràpid en el punt de mira. «S’està invertint molt perquè sigui ràpid, barat i fiable, i crec que és el camí, i que puguem fer-ho realitat en pocs mesos», sospira. Mentrestant, es tracta de resistir. «Aquesta és una cursa de fons, i qui pugui aguantar més temps, sobreviurà».

Les sales de concert, a punt del daltabaix

Els locals, que es troben al límit, es reivindiquen com a programadors de concerts més enllà de l'oci nocturn i exigeixen poder acollir música en directe, com els teatres i els auditoris

El més llegit