‘Black Lives Matter’. «Les vides negres importen. Però què és una vida si no se singularitza, si no ve acompanyada d’un relat, si no té un rostre particular i reconeixible. Els tractats de psicologia registren un fenomen tot comptat discriminatori, l’efecte raça creuada, del que tots hem sigut pecadors: la dificultat dels individus de reconèixer un subjecte concret d’una ètnia que no pertany a la nostra. El vell i gastat «tots em semblen iguals». L’antídot a aquest microracisme, que ha portat a la presó a tants afroamericans equivocats en les rondes d’identificació policials, és l’atenció i el coneixement. I reconeguem-ho, atenció i coneixement al que han escrit els afroamericans només els hem posat en les últimes dècades.  I això que a través de les seves narracions es pot detectar no només la història d’un passat d’ignomínia per als blancs, sinó també, i sobretot, de reafirmació de la seva identitat ferida, de les seves aspiracions i de la consideració artística de tot bon creador.