Susan Sontag va ser una estrella intel·lectual en un moment en què aquesta categoria estava copada per autors que utilitzaven la testosterona com a gasolina per a la seva literatura, com Philip Roth i Norman Mailer. Sontag, la forta, la guerrera, no va desentonar en aquesta lliga. Va acceptar la seva corona amb autoritat i altivesa i va ser respectada amb una barreja d’adoració i incomprensió pel seu brillant cervell analític. Un tipus de pensament el seu poc nord-americà, més pròxim als seus parells francesos Jean-Paul Sartre o Roland Barthes, que el portaria a reflexionar en profunditat sobre alguns dels fenòmens culturals més substancials del segle XX en assajos fonamentals com ‘Sobre la fotografía’, la malaltia i les seves metàfores o ‘Contra la interpretación’.