«Protagonista de dues guerres, una suor freda em cobria el cos [...]. Emma Schwartz, una noia forta de 20 anys, moria davant els nostres ulls amb les dues cames tallades per les erugues dels tancs. Es van haver d’assistir més de 400 ferits aquell dia», va testimoniar el cirurgià Julián Fuster, republicà exiliat i militant comunista condemnat al gulag, testimoni de la sagnant repressió (700 morts) amb què els blindats del règim estalinista van sufocar el 1954 la rebel·lió de presos polítics soviètics més important, al camp de treballs forçats de Kengir, a les remotes estepes del Kazakhstan. Allà va estar pres durant set anys, i, com va constatar el Nobel de literatura Aleksandr Soljenitsin en el seu referencial ‘Arxipèlag gulag’, «l’espanyol Fuster» va estar operant els ferits durant 48 hores, fins que es va desmaiar per esgotament en ple quiròfan.