Homes, dones i nens esquelètics, presos rere filats de pues, barracons, latrines sota la pluja, mutilats de guerra... una miserable quotidianitat que contrasta amb els gendarmes francesos i senegalesos, rodanxons, de grotescos rostres animalitzats com porcs o gossos de presa. Així ho va reflectir en els seus dibuixos, traçats des de la mateixa sorra de les platges dels camps de concentració del sud de França en què va estar reclòs –Bram, Argelès-sur-Mer, Saint-Cyprien...–, un dels més de 500.000 republicans espanyols que van fugir de l’Espanya de Franco cap a l’exili. Es deia Josep Bartoli (Barcelona, 1910 - Nova York, 1995), havia lluitat al front d’Aragó i sigut un dels fundadors del sindicat de dibuixants de l’UGT. Abans que la Gestapo el deportés a Dachau, va aconseguir fugir a Mèxic, on va ser amant de Frida Khalo. Però durant la segona guerra mundial molts altres excombatents de la guerra civil van continuar lluitant contra el feixisme de Hitler des del mateix cor de la Resistència francesa. Si de rastrejar les seves històries i treure’ls de l’injust oblit s’ocupa Evelyn Mesquida a ‘Y ahora, volved a vuestras casas’ (Ediciones B), un altre llibre, ‘La retirada’ (editorial El Mono Libre) reuneix els dibuixos i la història de Bartoli. Són dos exemples recents de rescat de la memòria històrica que coincideixen a les llibreries amb ‘Cartas desde el gulag’, de Luiza Iordache, que recorda un altre destí poc conegut dels exiliats, els camps de la Rússia de Stalin.