Joan Miquel Oliver: «Els promotors han salvat a la cultura, els polítics només hi han posat traves»

Músic. L’estiu del músic mallorquí ha sigut especial, ja que s’ha retrobat amb el seu públic en nombrosos concerts. No obstant, no té pèls a la llengua a l’hora de dir que la majoria de les institucions polítiques han abandonat el sector a la seva sort en aquests temps tan difícils per a tothom. El públic i els promotors dels concerts han sigut clau per activar el circuit i l’escena després de la tancada. Abans de preguntar-li pel concert de dissabte, parlem sobre una cosa que té pendent: el seu disc dodecafònic. ¿Quan podrem escoltar-lo? Ja hauria d’haver sortit, però amb tot això de la pandèmia vam decidir posposar-ne la publicació. No obstant, no queda gaire, sortirà el mes que ve. És un disc, tot i que soni fatal dir-ho, per escoltar. No és una cosa fàcil. Té valor a nivell de proposta nova, té una estètica molt alternativa i és per fer una escolta activa, en contra del pupurri de Spotify. En principi no és un disc per fer directes, però això depèn una mica del públic i de l’acollida. Aquest projecte l’he fet perquè a mi em venia de gust. A l’estiu ha fet bastants concerts. Dissabte és el torn de Calvià en el marc del Mallorca Live. ¿Com ha sigut tornar als escenaris? Està anant tot molt bé, sobretot gràcies a l’esforç dels promotors, que han hagut d’inventar i improvisar estructures i fórmules per poder oferir música. Les institucions només imposaven normes i restriccions, però res de solucions. La feina dels promotors ha sigut admirable, i els músics estem molt agraïts. I el públic està complint. També. Al públic també hem de donar-li les gràcies per assistir als concerts. Es trobava a faltar l’ambient. La gent estava molt avorrida a casa seva, i no és el mateix veure un tio al seu sofà cantant a Instagram, que pot ser un entreteniment per a alguns dies, que veure a una actuació en directe. És trist. Se’ns han exigit unes mesures molt severes en comparació a altres gremis ¿La cultura és segura? Més que cap altra cosa. Les entrades les compres per grups, tenen el teu DNI, número de telèfon, les taules i cadires estan molt separades. No passa el mateix als bars. A la cultura se li han exigit unes mesures molt severes de manera injusta si ho comparem amb altres gremis. Estic molt enfadat. Jo només demano que em deixin fer la meva feina com als altres professionals. Un té un bar; un altre, un taller de cotxes; altres són professors... i jo tinc un grup i vull tocar. És escandalós. ¿Quines cançons no poden faltar en el repertori de Joan Miquel Oliver? Tinc tendència a tirar per fer el que em ve de gust. Si fes concerts amb les 15 cançons que vaig escriure fa 20 anys no tindria sentit, ni per a mi ni per al públic, i per això vaig canviant. Però bé, és cert que no hi falta ‘Hansel i Gretel’, ‘Final feliç’ ni ‘Rumba del temps’, per exemple. Fa uns dies es van complir sis mesos de la declaració de l’estat d’alarma. ¿Què va fer durant el confinament? Els primers dies em vaig quedar flipat, no vaig fer res, vaig estar assegut sense fer absolutament res més que flipar. Quan per fi vaig entendre què passava, vaig començar a tocar la guitarra, a escriure... A fer coses que potser no fas normalment. ¿Què va ser la cosa més boja que li va passar pel cap? Vaig pensar bastant què passaria si no ens deixessin tornar a sortir mai més. ¿Quina música el va acompanyar durant la tancada? Jazz. Mai m’havia acostat tant a aquesta música, la veia com molt allunyada, molt dels Estats Units i molt concreta. Però vaig veure alguns documentals i he estat escoltant molt John Coltrane i Miles Davis. A més, els documentals em van ajudar a contextualitzar i entendre més aquest gènere musical. La gent del món de la cultura parla molt sobre la seva desprotecció a nivell laboral. ¿Quines polítiques farien falta per millorar aquesta situació? De vegades fins i tot n’hi hauria prou que ens consideressin professionals del sector. N’hi ha prou de pensar que la cultura és una cosa espiritual, no essencial; n’hi ha prou de veure-la com una cosa que funciona sola. Cal exigir que ens tractin com a treballadors. La cultura no l’han salvada els polítics, sinó els promotors. Els polítics només hi han posat traves. S’han estat suspenent, a Mallorca i també a Catalunya, multitud de concerts i festes majors perquè els polítics de torn no volien tenir sobre les espatlles un brot de Covid-19. Això té unes conseqüències nefastes.

El més llegit