Gairebé una dècada després de l’arrest de la cúpula de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) i la intervenció de l’entitat, l’Audiència Nacional ha començat el judici del seu presumpte saqueig i preveu que es prolongui fins al desembre. La sessió s’ha dedicat a qüestions tècniques, que continuaran quan previsiblement comencin a declarar els principals acusats: el president de la SGAE des del 1998 fins al seu arrest el 2011, Eduardo Bautista, ‘Teddy Bautista’, i la seva mà dreta, José Luis Rodríguez Neri, que s’enfronten respectivament a 7 i 12 anys i mig de presó.

Tot i que el més habitual és posposar qualsevol decisió sobre les qüestions prèvies a la sentència, el tribunal ha retirat ja l’acusació particular que exercia el bateria uruguaià Hermes Calabria, a l’entendre que resultaria un «absurd» mantenir-la, quan la mateixa entitat s’havia retirat del procediment penal, i ell dirigeix la seva reclamació contra la mateixa SGAE. Com que l’entitat es va reservar la possibilitat d’exercir accions civils en un altre procediment, la sala també ha decidit, amb l’oposició del fiscal, excloure del judici les mercantils a les quals es reclamava una responsabilitat civil subsidiària pels fets jutjats.

Procés inquisitorial

La Fiscalia Anticorrupció respondrà aquest dimarts a les al·legacions de les defenses, que van qualificar d’«inquisitorial» la instrucció i van demanar la «nul·litat plena» de diverses proves, com les intervencions telefòniques de les quals van ser objecte Bautista i els altres nou acusats (una desena ha mort) amb qui comparteix banqueta per presumptament haver posat en marxa «un sofisticat estratagema per derivar massivament fons» de la SGAE a una de les seves filials, la Societat Digital d’Autors i Editors (SDAE), creada el 2000 i al capdavant de la qual estava Rodríguez Neri, que al seu torn assignava arbitràriament a una de les seves empreses, Microgénesis, desenes de milions d’euros per al desenvolupament de suposades solucions tecnològiques.

El fiscal Anticorrupció José Miguel Alonso, que reclama que els acusats rescabalin amb 47,6 milions la SGAE pel perjudici causat, demana set anys de presó per a Bautista per un delicte d’apropiació indeguda o, alternativament, d’administració deslleial, i per a Rodríguez Neri i el seu col·laborador Rafael Ramos sol·licita 12 anys i mig per aquest mateix delicte, falsedat de document mercantil i associació il·lícita.

Davant les defenses, Anticorrupció afirma que Bautista va introduir Rodríguez Neri i la seva empresa Microgénesis per abordar línies d’investigació i de desenvolupament en el camp de les tecnologies de la informació i les comunicacions. La SDAE havia de capitanejar la transició de la societat d’autors en aquesta direcció, però, segons la interlocutòria que donava per conclosa la instrucció, «des del començament va ser concebuda com un mer artifici, sense existència real, sense activitat pròpia i sense empleats». La seva única finalitat era firmar contractes amb la SGAE per, aquell mateix dia, firmar-ne un altre d’idèntic amb Microgénesis, «burlant-se del marc estatutari i els mecanismes de control» de l’entitat.

«Gairebé monopolística»

Aquesta contractació «gairebé monopolística», per ser «arbitrària, automàtica i no sotmesa a controls», que es va prolongar fins al 2011, va ser «immediatament aprofitada per l’organització de Rodríguez Neri» i el seu soci, Rafael Ramos Díaz. 

Rodríguez Neri, la seva parella i diversos membres de les seves famílies i altres investigats es van posar d’acord i sota la direcció d’aquell, amb un alt grau de coordinació i distribució de rols (pels quals se’ls acusa d’organització criminal), «van activar un entramat de societats al voltant de Microgénesis, que els va permetre la distribució i apropiació dels fons de la SGAE [...], que, en els seus propis termes, tenien atrapada». 

SGAE, font de finançament

«Mitjançant aquestes estructures societàries interposades, van armar un sistema de subcontractacions entre Microgénesis i tals societats, amb facturació creuada entre aquestes, que els va permetre aconseguir uns marges de benefici constants, amb el consegüent perjudici també constant per a la SGAE, que era la font de finançament». En molts dels casos es tractava d’aparents negocis mercantils, on els contractes eren ficticis o les prestacions contractades es realitzaven defectuosament.

Entre el 2001 i el 2011 la SGAE va pagar a la SDAE almenys 57.154.984 euros (segons les dades d’Hisenda, tot i que serien 71,7 milions d’acord amb la comptabilitat de la mateixa societat d’autors). Només Microgénesis va rebre de la SDAE 31.054.784 euros. La SGAE, a més, va injectar 10,3 milions a Portal Latino, marca de què presumien els imputats. Segons el jutge, va ser una inversió pràcticament perduda, perquè Bautista va procedir a substituir aquesta denominació per la de Serveis Autorals i van ser dissolts pels nous dirigents de SGAE el juliol del 2012.