Per als que van ser joves als 70, que es van endinsar en el camí de la utopia política i es van rebel·lar contra les dictadures –autòctones i llatinoamericanes–, Mario Benedetti va ser un sant i senya, com ho pogués ser la reproducció del ‘Guernica’ o la imatge del Che. L’autor uruguaià, que va morir a Montevideo el 2011, faria 100 anys aquest dilluns. Els seus poemes convertits en cançons van ser himnes de rebel·lia, mapes de l’exili i el desexili afegit (això és molt important en la joventut) a declaracions d’amor que no portaven al llit sinó a la justícia social. «‘Si te quiero es porque sos / mi amor, mi cómplice y todo / y en la calle codo a codo somos mucho más que dos», clamava Nacha Guevara amb un dels seus poemes més cèlebres musicats.