Mor Toots Hibbert, tità del reggae

Fins i tot els qui mai hagin sentit interès pel reggae hauran escoltat alguna cançó de Toots & the Maytals. Potser ‘Monkey man’. Potser ‘Pressure drop’. Més probablement ‘54-46 was my number’. O ‘Funky Kingston’, ‘Pomps and pride’, ‘I’ll never grow old’, ‘Do the reggay’... D’aquesta última, sempre es va dir que va ser la que va donar nom al reggae, el gènere que va agafar el testimoni de l’ska i el rocksteady i va universalitzar per sempre la música jamaicana. Totes van ser obra de Toots Hibbert, un dels últims supervivents de l’edat d’or del reggae. El cantant, que va repartir alegria i esperança mitjançant un repertori bel·ligerant però sempre positiu, va morir divendres en un hospital de Kingston després d’uns quants dies ingressat a causa de greus problemes respiratoris. Tenia 77 anys. Molts percebien en la veu de Frederick Nathaniel ‘Toots’ Hibbert el deix d’Otis Redding. La dolçor rasposa, l’optimisme obstinat que no podia amagar una vida marcada pel patiment. Els seus èxits més grans van ser precisament cançons en què feia el cor fort i transformava el dolor en vitalitat. L’exemple definitiu va ser ‘54-46 was my number’, cançó que va compondre mentre era a la presó. L’havien empresonat per possessió de marihuana, però ell sempre va sospitar que tot va ser una maniobra per sabotejar el seu llançament internacional. La policia va truncar la seva primera gira per Anglaterra i, a canvi, ell va modelar entre reixes la cançó que li donaria fama mundial. ‘Pressure drop’ és més abstracta, però apunta en la mateixa direcció: és un altre número euforitzant que parla de viure sota el jou del poder. Toots & the Maytals ha sigut una presència habitual als escenaris espanyols durant dècades. Cada dos per tres venia a passejar el seu llegendari repertori per sales i festivals. El 2000, el 2003, el 2006, el 2008, el 2009, el 2010, el 2011 el 2017... L’octubre del 2018 les seves cançons van sacsejar per enèsima vegada la sala Apolo. Però Toots ja comptava amb nombrosos apòstols que feia temps que s’havien encarregat de propagar el seu missatge al nostre país. Els barcelonins Dr. Calypso feien pujar la temperatura dels seus concerts al so de ‘Monkey man’ i Fermin Muguruza va gravar l’himne carceller ‘54-36 was my number’ al seu disc ‘Brigadistak sound system’. A nivell internacional, la llista seria infinita: dels Specials a Amy Winehouse, passant per The Clash, Vanilla Ice i Keith Richards. El guitarrista va ser un dels grans valedors de Hibbert i va mediar perquè Toots & the Maytals obrissin alguns concerts dels Rolling Stones. El cant del cigne Toots & the Maytals havien tret fa només dues setmanes ‘Got to be tough’, el seu primer àlbum en deu anys. «És un disc que parla d’injustícies i entreveu un món millor», anunciava ell. Un cançoner que convidava a mantenir-se ferm just ara que el sistema exhibia tota la seva crueltat i corrupció. L’ètica reggae de Toots, al 100%. Però, també, el seu cant del cigne. Fa només tres dies, el segell discogràfic Trojan publicava una llista de cançons en un últim intent de fer-li arribar la força i ànim que les seves cançons sempre van transmetre a qui les escoltés. A l’hospital li van fer la prova per determinar si havia contret la Covid-19, però no han transcendit els resultats.

Mor Toots Hibbert, tità del reggae

El líder de Toots & the Maytals, de 77 anys, havia ingressat en un hospital per problemes respiratoris dies després de publicar un nou disc, 'Got to be tough'

Cançons com 'Pressure drop', 'Monkey man' i '54-46 was my number' estan entre les més populars del cançoner jamaicà

El més llegit