'Mulan', una aventura èpica només a casa nostra

«Hi ha hagut molts relats sobre la gran guerrera Mulan», diu la veu en ‘off’ del venerable Zhou (Tzi Ma) al principi de ‘Mulan’, versió 2020. I diu la veritat. Per a una gran part del món, el personatge és bàsicament una aguerrida princesa Disney, però a la Xina és l’heroïna per antonomàsia: una part essencial de l’imaginari col·lectiu des de molt abans del relat animat del 1998. La molt explicada història de Hua Mulan, una noia que es fa passar per home per salvar el pare malalt i, de passada, el país, té la seva primera base en un poema narratiu transcrit al segle VI. A principis del XX es van produir diverses adaptacions al cine, com la popular ‘Hua Mulan cong jun’ (‘Mulan s’uneix a l’exèrcit’), dirigida per Bu Wancang el 1939 i origen d’una renovada febre pel personatge. Els mítics estudis Shaw Brothers van proposar el 1964 ‘Hua Mu Lan’, visió en CinemaScope que va disparar la carrera de l’actriu Ling Po. La versió de Disney del 1998 no va ser massa popular a la Xina: al públic local el van inquietar les llibertats preses pel que fa al disseny de l’heroïna (que els semblava coreana o occidental) o el tractament paròdic reservat a un animal sagrat com el drac. Tot i que va acabar recaptant globalment més de 300 milions de dòlars (475 d’avui dia), a la Xina va fer una sisena part de l’esperat. Primer intent frustrat L’anunci d’una altra ‘Mulan’ de Disney, aquesta vegada en imatge real, es remunta al 2010. Amb Zhang Ziyi com a protagonista i el ‘hitmaker’ Jan De Bont (‘Speed’) com a director, feia olor de triomf, però el finançament va caure en l’últim minut. El 2015 es va anunciar el segon intent i, només un any després, el canvi de guionistes. Disney mesurava els seus passos per acontentar tant el públic Disney tradicional com el de la Xina, llavors mercat en veloç desenvolupament. La protagonista no podia semblar coreana ni occidental: és la xinesa (de Wuhan, per ser precisos) Liu Yufei, que ja va ser considerada per a ‘Mulan: rise of a warrior’, adaptació estrenada el 2009. L’emperador és la icona asiàtica Jet Li. ¿I Li Shang, líder del regiment imperial? Ni rastre d’ell. Segons el productor Jason Reed, en l’era post-Me Too semblava «incòmode» i «inapropiat» que el cap de Mulan fos també el seu interès amorós. Alguns fans apunten que, en realitat, Li Shang no fa cap avanç descortès i només s’interessa per Mulan després d’acabar la guerra. Però la decisió havia sigut presa: el personatge s’escindeix en el comandant Tung (Donnie Yen) i Honghui (Yoson An), un col·lega soldat que fa un educat acostament després de passar tota la voràgine. El malvat, Shan Yu, és ara Böri Khan (Jason Scott Lee), líder hun que anhela venjar la mort del seu pare. Té de part seva un nou personatge, la bruixa Xianniang (Gong Li). Una altra novetat és el Fènix, que acompanya la Mulan en els seus moments de ressorgir, una criatura majestuosa i silenciosa. No hi busquin cançons, tot i que Christina Aguilera torna a interpretar ‘Reflection’ en els crèdits finals. Espectacle domèstic Als comandaments de la pel·lícula no hi ha un director o directora de la Xina, sinó la neozelandesa Niki Caro, que almenys ha absorbit amb bastanta perícia les lliçons d’acció de Zhang Yimou en clàssics wuxia com ‘Hero’ i ‘La casa de les dagues voladores’. Caro va reclutar Bill Kong, celebrat productor d’aquelles, perquè aportés tota la seva saviesa a la difícil aventura. Les lluites acrobàtiques i explosions bèl·liques (sense sang) no es podran apreciar, sigui com sigui, en pantalla gran, no almenys en territoris on hi hagi Disney+, al catàleg del qual estarà disponible des de divendres, dia 4, a preu no del tot amic: 21,99 euros, bastant menys, sigui com sigui, del que haurien costat unes entrades de dissabte a la nit per a una família de quatre (sense comptar crispetes i begudes). Preu inferior per una experiència també inferior, sense la intensitat i el component ritual d’una visita als cines. Aquesta desviació d’un ‘blockbuster’ cap al PVOD (‘premium video on demand’) és més, segurament, anomalia que senyal d’un futur imminent. Renunciar a l’explotació en sala de cine (que han mostrat la seva indignació per la decisió de Disney) seria descartar un model de negoci massa profitós, a més de tota una cultura. Com ha demostrat l’èxit de ‘Tenet’, el públic continua disposat a anar al cine. De fet, no sembla haver-hi una altra destinació inicial per a ‘Soul’, pròxima de Disney/Pixar, que les velles sales, on arribarà el 20 de novembre.

'Mulan', una aventura èpica només a casa nostra

La pandèmia ha portat Disney a estrenar l'esperat 'blockbuster' a la seva plataforma 'online', en què es podrà veure previ pagament d'una important quantitat extra

El més llegit