Jango Edwards, l'evangelista del 'clown'

El veterà ‘clown’ Jango Edwars, evangelista de l’humor, torna a escena «per última vegada», segons afirma, al Teatre de la Gleva a partir d’aquest divendres amb una sèrie d’espectacles. Un mes d’actuacions en les quals condensarà la seva filosofia artística i vital. Els espectacles es gravaran amb tres càmeres per al documental ‘Jango Edwards: man, myth and legend’, d’Albert de la Torre. La Gleva ja va fer una operació semblant amb Ángel Pavlovsky. Però la proposta d’aquest mestre del ‘clown’ és més àmplia. Cada divendres comptarà amb convidats especials, cracs com Johnny Melville, Tortell Poltrona, Pepa Plana i Andreu Buenafuente. Tot i que l’aforament és limitat a causa dels protocols de seguretat –32 places amb taules i cadires disposades com en un cabaret–, es poden comprar entrades per veure’l ‘online’. Els dissabtes i diumenges oferirà ‘Cabaret Cabrón’, el ‘clown’ més ‘underground’ i experimental, juntament amb altres actors i alumnes seus, tot i que el debut serà amb la seva dona, Cristina Garbo, amb una revisió de duos clàssics. I els dimarts i dimecres mostrarà espectacles que ha dirigit, com el de Jeroen van de Lee, una proposta ambientada en un exclusiu restaurant gurmet; Mel Caminha i la seva reivindicació del sexe femení i Claudia Cantone, amb una proposta inspirada en ‘Ana Frank’. «Em vaig retirar fa tres anys i no pensava tornar», diu Jango Edwards, nascut com Stanley Ted Edwards a Detroit (EUA). La seva vida és de pel·lícula o, almenys, això explica. «Jo feia camps de golf, era arquitecte, però la meva vida no tenia sentit. El vaig trobar en el ‘clown’», recorda als seus 70 anys aquest irreductible pallasso de les mil cares. Està assegut en una terrassa de la Barceloneta, on resideix fa quatre anys, amb una aigua de Vichy i uns cigarrets. Intenta cuidar-se, però sense passar-se. Edwards, que conserva el seu cabell llarg, ha fet de tot: cine, televisió i fins i tot té sis discos gravats. Explica que va ser el primer pallasso occidental que va actuar a la Unió Soviètica, el 1985. «Vaig conèixer Slava Polunin, ens vam fer amics i el vaig ajudar a sortir del país. Ara té un dels espectacles de ‘clown’ més grans i un espai increïble als afores de París, que és com el Disneyland dels pallassos». Els seus estils no tenen res a veure, però tots els integrants del ‘clown’ contemporani o nou ‘clown’ tenen el mateix en comú: «Tots volem canviar el món. D’això va aquesta sèrie que faré a la Gleva, tot i que estic retirat». Bàsicament ara ensenya i dirigeix espectacles. «Sobretot a dones perquè són el millor. Quan se senten segures de si mateixes són fantàstiques. Per desgràcia, els homes les han relegat durant molt temps. Les han fet sentir secundàries i és al contrari. Els millors ‘clowns’ masculins que conec treuen el millor d’ells quan treuen la seva part femenina, la més emocional». Llibertat abans que res Edwards no vol perdre el temps. Des de fa tres anys està embrancat en ‘La biblia del clown’, quatre llibres on repassarà la seva vida. Sona a broma, però la veritat és que gairebé mig segle de carrera donen per a molt. «Ningú pot ser com jo però cadascú ha de trobar la seva pròpia llibertat, recuperar la seva essència. Quan neixes ets un pallasso: tens innocència, no tens país, ni religió. Ets pur. Però a mesura que creixes, entregues aquesta llibertat per acatar tota una sèrie de normes. La por serveix per controlar la societat». En part per això va deixar els EUA el 1970. Va venir a Europa per canviar de rumb. «Jo em guanyava molt bé la vida i era jove, però buscava una cosa que li donés valor a la meva vida», recorda. «A finals dels 60 era activista, em drogava i era capitalista». Alguna cosa no quadrava. Convertir-se en Jango Edwards va ser un xut de llibertat. «La vida és curta. Millor arrisca i persegueix els teus somnis si vols ser feliç», recomana. «Abans solia ser Jango a tota hora. Ara, amb la meva edat i la meva condició física ja no. He fet moltes coses, d’algunes me’n penedeixo», admet. «Però sempre he buscat promoure canvis en la gent, fer-los pensar. Els fas riure perquè reflecteixes el que passa. Però el pallasso no ha de prendre partit: cadascú és lliure i igual als altres. Fes el que vulguis però no insisteixis que els altres siguin com tu. El ‘clown’ és llibertat».

Jango Edwards, l'evangelista del 'clown'

Als seus 70 anys, el mestre torna aquest divendres als escenaris a la Gleva, on repassa la seva vida i la seva carrera per gravar un documental

Cada divendres, cracs de l'humor com Johnny Melville, Tortell Poltrona, Pepa Plana i Andreu Buenafuente compartiran escena amb ell

El més llegit