El Festival de Màlaga, banc de proves de la indústria del cine

El 13 de març passat hauria d’haver tingut lloc la 23a edició del Festival de Màlaga. Tot estava preparat, faltaven només tres dies per a la inauguració, però l’alerta sanitària a causa de la propagació de la Covid-19 va forçar els responsables del certamen a suspendre’l ‘in extremis’. El dia 14 de març es va instaurar l’estat d’alarma amb el consegüent confinament, i es va paralitzar així qualsevol activitat de la indústria del cine. No obstant, als despatxos de l’organització del festival mai va ser present la paraula cancel·lació. «Va ser una decisió dura, complicada de prendre, ja que es trencaven molts mesos de feina, moltes il·lusions i expectatives. Però havíem de ser responsables», va explicar Juan Antonio Vigar, director del festival, EL PERIÓDICO. «Vam decidir plantejar-nos l’ajornament, teníem el pensament positiu que, dins de tota aquesta situació tan complexa, en algun moment seria possible portar-lo a terme amb criteris realistes i amb tota la seguretat del món». Mesures excepcionals Després d’estudiar diversos escenaris, finalment van fixar la data per a finals d’agost, i així Màlaga es va convertir en el primer gran certamen espanyol d’una nova era marcada pels protocols de seguretat i la por del virus. Tots els ulls de la indústria estaran posats allà. D’una banda, es necessita reactivar la promoció de les pel·lícules; de l’altra, resulta inevitable tenir en compte els rebrots i els focus actius en les diferents comunitats autònomes, que cada vegada resulten més preocupants. La província de Màlaga registra per aquests dies al voltant de 2.300 casos actius i una mitjana de 150 positius diaris. Entre les mesures excepcionals que caracteritzaran aquesta anòmala edició del festival hi ha la supressió de les alfombres vermelles i els esdeveniments multitudinaris, mesures de seguretat rigoroses en totes les sessions per mantenir la distància i assegurar la higiene i la reducció de l’aforament fins al 65%, així com la retallada en el nombre de pel·lícules (de 201 a 152): es mantenen únicament les seccions oficials a concurs. Meitat de preu A causa de les circumstàncies econòmiques provocades pel coronavirus i amb l’objectiu d’incentivar la tornada del públic a les sales, es reduirà el preu de les entrades un 50%. Les mascaretes es convertiran també en protagonistes gràcies als dissenys de l’artista malagueny Javier Calleja, que ha creat diversos models especials per al festival amb el seu característic estil pop. La programació també ha tingut alguns canvis importants després d’aquesta aturada de cinc mesos. Algunes pel·lícules que hi havia de participar s’han estrenat directament en plataformes ‘online’, com és el cas d’‘Ofrenda a la tormenta’, l’última part de la trilogia del Baztán, que havia d’inaugurar el festival, així com ‘Hogar’, dels germans Pastor, o ‘Orígenes secretos’, l’òpera prima de David Galán Galindo, totes dins del catàleg de Netflix. Tampoc hi competirà ‘Uno para todos’, de David Ilundain, que es va convertir en la pel·lícula d’obertura del passat BCN Film Festival, celebrat el juny també en pionera versió presencial. Noves incorporacions Entre les noves incorporacions hi ha ‘Black Beach’, d’Esteban Crespo, i ‘Los europeos’, de Víctor García León, basada en la novel·la de Rafael Azcona, totes dues protagonitzades per Raúl Arévalo. També, ‘Hasta el cielo’, de Daniel Calparsoro, un ‘thriller’ a ritme de trap que segueix l’estela de ‘Combustión’. A més, tindrà lloc la premier de ‘La mort de Guillem’, de Carlos Marqués-Marcet, que recollirà el premi Malaga Talent després d’haver guanyat en dues ocasions amb ‘10.00 km.’ i ‘Els dies que vindran’. Un dels moments més esperats serà la presentació d’‘Eso que tú me das’, el documental de Jordi Évole i Ramón Lara sobre Pau Donés, fet només uns dies abans de la seva mort a la seva casa de la Vall d’Aran. El jurat de la secció oficial, presidit per Álvaro Brechner i integrat pels intèrprets Adelfa Calvo, Álvaro Cervantes, la directora Chus Gutierrez i el guionista i dramaturg Pablo Remón, haurà d’elegir entre 15 llargmetratges entre els quals també trobem l’esperada òpera prima de Pilar Palomero, ‘Las niñas’ (que va passar pel Festival de Berlín), ‘La boda de Rosa’, d’Icíar Bollaín (nova inauguració), ‘A este lado del mundo’, de David Trueba, i ‘Un mundo normal’, la tornada d’Achero Mañas després de 10 anys de silenci. Símbol de resistència La majoria d’aquestes pel·lícules formaran la nova temporada del cine espanyol i moltes ja tenen prevista la seva data d’estrena per als pròxims mesos, tot i que en aquest panorama d’extrema inestabilitat canvis i retards formin part de la nova normalitat. «Si se celebra el Festival de Màlaga serà una victòria per a la indústria», deia fa uns mesos la productora de ‘Las niñas’, Válerie Delpierre. Després de tant temps en ‘stand by’, ara que sembla que per fi es farà realitat, el cine espanyol intentarà bolcar-se en aquest certamen que s’ha convertit en un símbol de resistència en temps de catàstrofe, i que, amb tota seguretat, servirà de banc de proves per a pròxims esdeveniments cinematogràfics.

El Festival de Màlaga, banc de proves de la indústria del cine

La primera gran cita cinematogràfica de l'era de la Covid arranca aquest divendres amb la presentació de l'últim treball d'Icíar Bollaín i una conjura col·lectiva per derrotar la por

El més llegit