Amb l’amor passa com amb el meló. Un s’enamora i la pifia o, ves per on, talla el primer tall i sona la flauta màgica de la complicitat. D’això va aquesta història, de l’amor en les seves múltiples facetes i a la mateixa vida, que sorprèn amb uns cop de volant de categoria, com li va passar a la uruguaiana Cecilia Picún. Es va enamorar d’un viudo català i, després d’una llarga relació epistolar, va agafar els trastets, i aquí està. A Sabadell, al comandament del LibreRío de la Plata, un santuari de paper que va inaugurar fa set anys, el 14 de febrer, dia dels enamorats, no per elecció premeditada –hauria sigut una cursileria impròpia–, sinó per carambola, perquè va coincidir amb la data en què van acabar d’instal·lar les prestatgeries i, posats a fer, va aprofitar la sincronia per dedicar l’aparador a la febre llibresca. I a l’altra, la que crema.