Es diu cada dia «paper», «he d’entregar un paper», «passa’m aquest paper», «el tinc anotat en un paper»; potser no tant com abans, però es diu; de manera que, si estem assetjats per alguna cosa a part del dubte, dels rajos del sol, del silenci i del soroll i de les gavines que s’aventuren terra endins... i dels mòbils, i dels mosquits a l’estiu, i de les sèries de moda i de les ungles llargues fins a l’improbable... Estem assetjats pel paper. La seva utilitat, el seu romanticisme (el té), la seva història, la seva evolució (també la té), en resum, tot el que sempre va voler saber sobre el paper i mai es va atrevir a preguntar està al Museu Molí Paperer de Capellades, perquè aquí el paper ha sigut protagonista des de fa segles i era qüestió de temps (i de lògica) que li fessin un museu.