Si la majoria de nosaltres coneixem com es fa la mímica, això és en gran part gràcies a Marcel Marceau. El francès, nascut Marcel Mangel, es va inspirar en Charlot per crear el seu àlter ego en escena –cara pintada de blanc, samarreta de ratlles, pantalons blancs de mariner i barret de copa del qual brota una flor vermella– i, a la seva pell, es va convertir en el mim més gran del món; un sol posat seu, una única ganyota, era capaç d’articular totes les emocions del món. Gairebé ningú sap, en canvi, que abans de crear aquest personatge Marceau va utilitzar les seves habilitats gestuals amb una altra finalitat: treure nens jueus de forma clandestina de la França ocupada per Hitler i traslladar-los a Suïssa a través dels Alps, evitant-los així una mort gairebé segura als camps de concentració; ho va fer en diverses ocasions des que va ser reclutat per a la dissidència antinazi pel seu cosí, Georges Loinger, membre de l’organització humanitària coneguda com a Societat d’Ajuda a la Infància i al seu torn responsable directe de posar fora de perill més de 350 orfes. És aquest sorprenent episodi de la seva vida el que recrea el biopic ‘Resistencia’, acabat d’estrenar en plataformes digitals.