Dècades després que Loquillo triomfés cantant  «Yo para ser feliz quiero un camión», l’actor Quim Masferrer ha fet seu aquell somni dels vuitanta. Ha comprat un camió de segona mà i l’ha convertit en un escenari sobre rodes de 10 metres quadrats per poder actuar amb el seu nou espectacle ‘Moltes gràcies’. Ja ha començat a recórrer la geografia catalana a la recerca d’històries humanes sorgides durant el confinament.  No pensa en vacances, només a reprendre el pols al públic. Ho necessita.

«He passat molta por durant aquests mesos. Un dia, quan sortia a llançar les escombraries a la nit, vaig veure un treballador d’una empresa càrnia descarregant un camió amb un vestit especial i ulleres de piscina. Li vaig dir Moltes gràcies. Em va sortir de dins, sense pensar. En una època normal no se m’hauria ocorregut, però en plena pandèmia, tot aquell que estava exposat al virus per la seva feina, no només els metges o sanitaris sinó molta gent, mereixia el nostre agraïment», explica l’actor de Teatre de Guerrilla. «Vaig pensar que hi ha molta gent a qui hem d’agrair el seu treball i actitud durant aquests tres últims mesos, com la senyora que es va posar a fabricar mascaretes i les regalava, per exemple». 

Màxima improvisació

La seva popularitat, sentit de l’humor i curiositat innata, demostrats al programa de TV-3 El foraster, on també la gent n’era protagonista, seran importants a l’hora de connectar històries amb persones de tota mena. «Per a mi, el teatre és humà i ha d’emocionar, fer sentir coses», assenyala aquest emprenedor a qui molts ajuntaments ja han contractat. ‘Moltes gràcies’ passarà aquest estiu per Girona (30/6), Lliçà de Vall (3/7), Sant Fruitós del Bages (6/7), Sant Gregori (18/7), Arbúcies (25/7), el Morell (1/8), Bagà (2/8), Banyoles (13/8) i Riudellots de la Selva (29/9). «Vull descobrir històries que facin riure, vibrar i que emocionin. Però no sé amb què em trobaré, un 80% de l’espectacle és improvisació».

Aquest dimarts, Masferrer va recórrer els carrers de Pineda de Mar al matí i els de Sant Joan Despí a la nit, amb aquesta proposta on les històries de moltes persones anònimes van ser protagonistes, una cosa que ja va explotar amb el seu últim espectacle, ‘Bona gent’. «Abans, la gent venia al teatre a veure’m, ara soc jo qui surt a buscar-la, la convido a pujar al meu escenari sobre rodes o m’acosto a casa seva o a una plaça. El camió permet tenir unes quatre persones amb mi en una plataforma a l’aire lliure de quatre metres i mig per dos». Ho té tot pensat per desafiar el virus i evitar aglomeracions. Masferrer utilitzarà càmeres per filmar l’espectacle i compartir-lo en directe a través de la web www.moltesgracies.com. La pandèmia ha obligat a repensar també les arts escèniques. «El teatre de carrer que et porta a les places dels pobles és ancestral, però aquesta vegada serà una mica més evolucionat, ja que porto un plató amb mi al camió. Toca reinventar-nos i explorar nous llenguatges en les arts escèniques».   

Històries humanes

Si alguna cosa busca Masferrer és descobrir històries humanes. I espera que ‘Moltes gràcies’ serveixi com una mena d’exorcisme davant de la pandèmia que permeti aflorar pensaments, sentiments i pors que potser la gent encara no s’ha atrevit a compartir. «Escoltar els altres sempre és enriquidor. És fals pensar que el que ens passa no interessa a la resta. Els humans no som tan diferents els uns dels altres». I afegeix: «El context serà diferent, però l’essència del que passa en una casa de pagès o en un pis del Raval és la mateixa. Com tot arreu, hi haurà de tot: gent que ha perdut éssers estimats, parelles que s’han reafirmat, d’altres que s’hauran separat a causa de la pandèmia...».

Tancament del Club Capitol

Tot i que l’estrena oficial de l’espectacle serà a Montmeló aquest divendres, Masferrer ha estat posant a prova el seu nou experiment escènic en diferents llocs. No descarta portar-lo a Barcelona algun dia, tot i que sap que el camió no tindrà mai el caliu del Club Capitol, xapat sense festa de comiat a les Rambles. «Em sap greu no només perquè s’ha perdut un teatre, sinó que s’ha perdut l’única sala que portava el nom de Pepe Rubianes. Ens han tret una part de la nostra història. ¿Potser no importa la cultura? ¿Com hauríem passat el confinament sense llibres, sense sèries, sense espectacles?». Li preocupa que els teatres, tancats des de març, siguin els últims a recuperar la normalitat. «Des de fa tres mesos, escenògrafs, tècnics, actors, directors... estan sense feina. La situació és tràgica». Ell, almenys, té un camió.