La bogeria meravellosa d'obrir un cine en plena pandèmia

Obrir un cine just després d’una pandèmia pot semblar una bogeria, però, com diu el seu impulsor, Miguel Ángel Pérez, citant la pel·lícula de Damián Szifrón, «és temps de valents». L’empresari s’havia centrat fins ara en la distribució independent a través de Surtsey Films, fundada el 2012 i dedicada al cine d’autor més rigorós, amb títols en el seu catàleg que inclouen obres tan rupturistes i fonamentals com ‘It Follows’, de David Robert Mitchell, ‘The Neon Demon’, de Nicolas Winding Refn, ‘Mandy’, de Panos Cosmatos o ‘Largo viatge havia la noche’, de Bi Gan. Però sempre havia tingut un somni rondant pel cap, poder obrir el seu propi cine. Ara aquest desig per fi es farà realitat després d’una llarga llista de peripècies pròpia de les petites-grans odissees. Un esdeveniment El Cine Embajadores havia d’obrir les portes el 28 de març passat, però la pandèmia va obligar a parar les obres quan quedaven 15 dies per a la inauguració, que s’havia de convertir en un esdeveniment a la ciutat, ja que no s’havien posat en marxa noves sales d’exhibició des de feia unes quantes dècades. Pérez va trobar el local que buscava en una zona en expansió cultural, la d’Embajadores, amb La Casa Encendida, el Teatro Circo Price i el Museu Reina Sofia com a eixos cardinals i amb una rica oferta alternativa. L’espai corresponia a una antiga sucursal de La Caixa, 300 metres quadrats amb una estructura que li permetia donar cabuda a tres sales, una de 100 butaques i dues de 50. Després d’anys veient com els antics cines de barri es convertien en establiments de consum, per una vegada la cultura sembla haver guanyat la partida. Fe en el projecte «Abans del confinament volíem fer una preestrena amb magnificència, ara ens conformem amb anar adaptant-nos a les mesures que estipuli la nova normalitat», diu l’empresari. «Som conscients del repte que suposa, però creiem en el projecte, en la necessitat dels cines a peu de carrer que dinamitzin l’entorn urbà, que siguin còmodes i estiguin a l’altura de les expectatives dels espectadors». Pérez no té por, pensa que és l’única manera d’escapar-se de la paranoia que ha suposat aquesta pandèmia. «A la distribuïdora ens la jugàvem cada mes amb una pel·lícula, això sí que feia vertigen. Amb el cine tens tanta oferta per projectar que s’obre tot un món de possibilitats». Entre aquestes possibilitats, a més de les pel·lícules en versió original, també s’inclouran projeccions infantils, continguts com òpera, ballet, documentals d’art i cicles especials. «Tant com donin de si les nostres tres saletes». Una de les primeres estrenes serà de Surtsey Films, ‘Todo pasa en Tel Aviv’, una comèdia sobre el conflicte araboisraelià presentada a Venècia. També obriran una terrassa per activar encara més l’ambient nocturn. «Una barreja entre cine i local, una cosa amb un punt canalla».H

La bogeria meravellosa d'obrir un cine en plena pandèmia

El confinament va impedir que el nou cine madrileny Embajadores inaugurés al març, però ara obre les portes amb una oferta plural i una barreja «canalla» entre local i sala de projecció

El més llegit