Aquí, a l’Hotel Cadogan, un lloc fora del temps, on només s’arriba amb fe i imaginació, continuen encadenant-se els fenòmens estranys. Fa una setmana, quan van anunciar l’arribada de nous hostes al crit de «¡que venen els russos!», algú va vessar una garrafa de relliscós oli de gira-sol al vestíbul, es va desencadenar immediatament una inexplicable pluja de rubles al saló de fumadors i una de les criades va trobar un cap degollat sota un dels llits amb dosser. Però nosaltres ni ens vam immutar, i a les cuines es van disposar a complir sense queixar-se les ordres d’enllustrar els samovars, fer bona provisió de vodka i preparar safates generoses d’aperitius freds, que ells anomenen ‘zakuski’.