Alguns cines començaran dilluns que ve a obrir les seves portes en determinades localitats tot i que, de moment, no hi haurà noves estrenes fins que no puguin veure’s a les grans capitals. On sí que poden veure’s pel·lícules noves és a la Sala Virtual de Cine, que ja ha avançat la seva programació per a aquest mes, que inclou dos films inèdits i una interessant col·lecció de reposicions. Les estrenes poden veure’s per 6, 95 euros i els clàssics, a 3,99 euros (o 2,95 mitjançant un cupó que pot adquirir-se a la web).

Els canvis radicals d’una dona

La primera de les novetats arriba avui. Es tracta de La nueva vida de Britt-Marie, una comèdia femenina dirigida per l’actriu sueca Tuva Novotny i protagonitzada per una de les actrius més internacionals d’aquell país, Pernilla August, que va treballar amb Ingmar Bergman a Las mejores intenciones i Fanny i Alexander, però és més coneguda per les noves generacions com la mare d’Anakin Skywalker a Star Wars. L’acompanyen en el repartiment Peter Haber (Millennium 1) i Anders Mossling (Bron, El puente).

Interpreta una mestressa de casa de 63 anys molt organitzada que fa 40 anys que està casada. Un inoportú infart del seu marit, però, provoca que descobreixi que fa temps que li és infidel i decideix abandonar-lo. L’única feina a què pot optar és de monitora de lleure dels nens d’un equip de futbol mixt d’una petita localitat i accepta la feina tot i que no té ni idea d’aquest esport. Allà coneixerà els pintorescos habitants del poble, com una nena que somia convertir-se en futbolista, un policia enamorat, un pizzer tafaner o la filla de l’antic entrenador, que està perdent la vista.

És una comèdia lleugera basada en una novel·la de Fredrik Backman (Un home anomenat Ove) i centrada en la protagonista, que apareix en gairebé totes les escenes. El seu origen literari es nota molt, ja que abusa una mica de la veu en off, que reflecteix els pensaments de la Britt-Marie. Mostra el contrast que pateix aquesta dona que passa d’apuntar-ho tot en llistes per ordenar la seva vida a haver d’acostumar-se al caos. Una típica pel·lícula d’autoafirmació personal que també aborda un altre tema molt habitual, com és el del personatge que es desplaça a viure a un entorn totalment diferent al qual està acostumat i que acaba fascinat.

Tres germanes i els seus cavalls

L’altra estrena del mes tindrà lloc divendres vinent. Es tracta d’Un verano inolvidable, una pel·lícula familiar alemanya dirigida per Sharon von Wietersheim i protagonitzada pels joves Leia Holtwick, Moritz Backerling i Valerie Huber. S’ocupa de tres germanes òrfenes de diferents edats que regenten un ranxo en una localitat alemanya, on cuiden tota mena de cavalls amb afecte i delicadesa. La mitjana rescata un espectacular exemplar d’un aiguamoll, ignorant que es tracta de l’última adquisició d’un magnat que els prepara per a les carreres i que els amargarà la vida.

L’acció transcorre a la granja d’Immenhof, un nom que a nosaltres el més normal és que no ens soni, però que és molt popular a Alemanya, ja que va ser la protagonista d’una sèrie de pel·lícules que van triomfar allà als anys 50 i als 70. Aquest film suposa un intent de reviure aquest èxit i ja està previst el rodatge d’una nova entrega per a aquest mateix any.

És una d’aquestes pel·lícules on els autèntics protagonistes són els animals i els paisatges de postal en què transcorre la història. Per afavorir la identificació del públic amb els cavalls en molts moments es mostren plans des del punt de vista de l’equí protagonista. No ens descobrirà res nou, però és un film acceptable, entretingut i ideal per veure en família.

El nazisme i una intriga britànica

L’altre apartat important de la Sala Virtual és el dedicat a les reposicions de clàssics, dos s’uniran a la llista cada divendres. Des d’avui mateix està disponible Nit i boira (1955), un documental curt que va descobrir al món el talent d’un novell Alain Resnais. És un estremidor passeig en color pel camp de concentració d’Auschwitz que s’alterna amb imatges d’arxiu en blanc i negre. La França ocupada pels nazis és l’entorn dels protagonistes de Jocs prohibits (1952), centrada en dos nens que s’enamoren en aquest complex context. Ella era Brigitte Fossey, que, de gran, treballaria amb directors com Truffaut, Lelouch o Sautet. Destaca la seva banda sonora, amb el tema Romanza española, que es va fer molt popular versionat pel guitarrista Narciso Yepes.

A partir de divendres que ve podrem recuperar dues grans pel·lícules. La primera és Los verdugos también mueren (1943), un dels títols menys coneguts del mestre Fritz Lang. Rodada en un espectral blanc i negre, està protagonitzada per Brian Donlevy i ambientada a la Txecoslovàquia ocupada pels nazis, on un oficial és assassinat i la Gestapo busca el terrorista. El guió va ser escrit pel dramaturg Bertolt Brecht i és un al·legat antinazi que va estar molts anys prohibit pel franquisme al nostre país. L’altra oferta és l’esplèndida Gosford Park (2001), que va suposar un canvi radical de registre de Robert Altman, autor  de pel·lícules tan nord-americanes com MASH o Nashville. Va rodar aquesta cinta típicament britànica, que combinava una intriga de l’estil d’Agatha Christie amb l’humor de la sèrie Arriba y abajo L’acció transcorre en una mansió de camp als anys 30. Els seus amos han organitzat una partida de caça, a la qual acudeixen tota mena de personatges de l’alta societat. Paral·lelament, els servents tenen els seus propis problemes. Tot canvia, però, quan un dels assistents apareix mort. La pel·lícula destaca pel seu elaborat guió i les excel·lents interpretacions de grans actors com Michael Gambon, Maggie Smith o Kristin Scott Thomas.

De la India a Anglaterra passant per Itàlia

El divendres 19 serà el torn de Charulata, la esposa solitaria (1964), una de les obres del prestigiós realitzador indi Satyajit Ray a partir d’un relat de Rabindranath Tagore. L’acció transcorre a finals del segle XIX a l’Índia colonial i és un bonic retrat farcit de sensibilitat d’una dona de l’alta societat bengalí que el seu marit, absorbit pel seu negoci, deixa de banda. Completa l’oferta una altra obra mestra, Senso (1954), de Luchino Visconti, protagonitzada per Alida Valli i Farley Granger. És un captivador drama romàntic amb un deliciós tractament del color que ens transporta a l’agitada Venècia del 1866. Una comtessa s’enamora bojament d’un tinent austríac i es converteix en el seu amant sense valorar-ne les conseqüències.

Tancaran aquesta retrospectiva dos títols de James Ivory, el director que va contribuir a l’èxit dels drames victorians britànics, tot i que no era anglès, sinó nord-americà. Després de dues dècades dedicat a aquest gènere va aconseguir el reconeixement unànime amb Una habitació amb vista (1985), guanyadora de tres Oscars, que marcaria definitivament el seu estil. Una jove i una dona madura (Helena Bonham Carter i Maggie Smith) visiten Florència, però descobreixen que les seves habitacions no tenen vistes. Dos hostes intenten ajudar-les. Un d’ells és un noi per qui la noia se sent atreta. Però quan torna a Anglaterra es veu obligada a escollir entre el nouvingut i el seu promès. Aquesta cinta romàntica destil·la una subtil ironia i destaca igualment per la seva delicada fotografia. Retorn a Howards End (1992) seguia en la mateixa línia, es basava en una novel·la d’E. M. Forster i també va obtenir tres estatuetes. A la Gran Bretanya de principis de segle, les classes socials estan molt distanciades. Dues germanes (Emma Thompson i Helena Bonham Carter, una altra vegada) entaulen amistat amb un jove humil i es proposen ajudar-lo a millorar la seva feina, però provoquen que el noi acabi quedant-se sense. El repartiment es completava amb altres grans actors com Anthony Hopkins i Vanessa Redgrave. Diversos títols interessants per disfrutar a casa i calmar l’espera fins a l’anhelada reobertura dels cines.