Veu amb suau melisma, un toc fi de guitarra, caixó, l’aleteig de les palmes... Marc Suárez no creu que el que fa sigui «flamenc pur i dur», si bé traspua sabors del sud i lluminositat rumbera. El cantant i guitarrista entén aquesta música secular com un carril a través del qual «fer cançons obertes a diferents fusions», explica en vigílies del seu recital d’obertura, aquest dijous (20.00 hores), del cicle Flamencat, programat pel festival Guitar BCN i que s’oferirà a través del canal de Youtube de Radio TeleTaxi.
El Flamencat recorre així a l’‘streaming’ per conservar una programació de concerts que s’havien de celebrar als jardins del Palau Robert i a Wad-Ras. Programació destinada a difondre la diversitat del flamenc català a través dels seus joves talents, que completen tres recitals més, els de Paula Domínguez (11 de juny), Maruja Limón (18) i Las Noray (24).
La talaia de Bellvitge
A Marc Suárez, la motivació musical l’hi van transmetre els discos de la saga Ketama (incloent els d’Antonio Carmona i Ray Heredia), ampliats després amb successius descobriments, com Diego Guerrero i Javier Ruibal. «No vaig mamar aquesta música a casa, però d’adolescent me’n vaig enamorar», revela. Així ha configurat un estil propi, entre el flamenc i la cançó d’autor, que cristal·litza en l’epé de quatre cançons ‘Retales de una història’, encapçalat per ‘Suspiros de luna’. Tema «sobre les pors i les situacions en les quals no saps si guanyes o no», apunta. «En particular, al terreny de l’amor». Compta amb un vídeo gravat en un terrat de Bellvitge, a l’Hospitalet. «Tot i que jo soc d’aquí al costat, del barri de Granvia Sud».
Altra de les cançons, ‘Para Aziz Alwani’, apunta a la història del refugiat sirià que va conèixer al camp de Policastro (Grècia), on va acudir per desenvolupar un projecte de música, teatre i dansa de la mà d’una oenagé, Fugim de les Fronteres. «Aziz tocava la guitarra de manera autodidacta, com jo, i li agradava el flamenc, i vam connectar», recorda. ‘Sigue en mí’ parla del dol, «de com afrontem la pèrdua», i ‘Si no és amb tu’ és la més íntima. «Un símbol de l’amor cap a la meva parella».
Aquestes cançons i unes quantes més (ja en disposa de 14) sonaran aquest dijous, amb l’ànim final de contribuir a enfortir i expandir l’escena del flamenc català. «Encara falta una mica d’acceptació d’aquesta sonoritat a Catalunya, perquè hi ha gent que la veu com a marginal», adverteix Marc Suárez. «Però iniciatives com Flamencat ens ajuden».