En ocasions, a més de veure morts gràcies al meu sisè sentit, o per això mateix, quan llegeixo poemes d’alguns dels meus contemporanis (aquí el gènere gramatical no és excloent), em ve al cap una vinyeta del gran Forges. En aquesta vinyeta, un dels seus personatges masculins –almenys en aparença– que camina afligit i capcot pel que semblen ser els afores d’una ciutat amb prou feines delineada, porta flotant sobre el seu cap un globus com una nuvolada que amenaça tempesta. En el globus es llegeix: «El nostre concepte del món canviaria si coneguéssim el nombre de poetes amb hemorroides». Forges no estava cec i, en el seu trasbalsat ‘nonsense’ quotidià, tenia una fina intuïció per a les coses de la vida, tot i que no és descartable que disposés de coneixements que a mi se m’escapen o de més temps que el que em deixa a mi la preparació de, diguem-ne, uns lloms de salmó a la papillota. Potser Forges coneixia de primera mà les investigacions sobre l’afer de l’erudit Ruscus Llorens®.