El Museu del Prado custodia el quadro ‘Doña Juana la Loca’, pintat per Francisco Pradilla el 1877, que sintetitza a la perfecció el destí tràgic de la protagonista: la reina vídua, amb la mirada completament alienada, observa el fèretre on jeu el seu estimat marit, flanquejat per dues grans espelmes mortuòries, al mig d’un paratge desolat, mentre la cort que acompanya la comitiva fúnebre fa una parada en el camí al costat d’un arbre. Tot i que pugui semblar una exaltació romàntica del personatge, que ho és, la tela plasma la més rigorosa veritat històrica. Desfeta de dolor després de la mort del seu marit, Felip el Bell, va fer exhumar el seu cos embalsamat, ja sepultat a la Cartoixa de Miraflores (Burgos), al recordar de sobte el seu desig en vida de ser enterrat a Granada.