La captiva de Tordesillas, per Olga Merino

El Museu del Prado custodia el quadro ‘Doña Juana la Loca’, pintat per Francisco Pradilla el 1877, que sintetitza a la perfecció el destí tràgic de la protagonista: la reina vídua, amb la mirada completament alienada, observa el fèretre on jeu el seu estimat marit, flanquejat per dues grans espelmes mortuòries, al mig d’un paratge desolat, mentre la cort que acompanya la comitiva fúnebre fa una parada en el camí al costat d’un arbre. Tot i que pugui semblar una exaltació romàntica del personatge, que ho és, la tela plasma la més rigorosa veritat històrica. Desfeta de dolor després de la mort del seu marit, Felip el Bell, va fer exhumar el seu cos embalsamat, ja sepultat a la Cartoixa de Miraflores (Burgos), al recordar de sobte el seu desig en vida de ser enterrat a Granada. Allà arrenca la llegenda entorn de Joana I de Castella, tercera filla dels anomenats Reis Catòlics. L’historiador Manuel Fernández Álvarez explica el colpidor periple a ‘Juana la Loca. La cautiva de Tordesillas’ (Espasa), una peregrinació interminable, amb la clau del taüt lligada al coll, gairebé dos anys pels camins de Castella la Vella, de poble en poble, cavalcant durant les nits del gèlid hivern mesetari, un sinistre festeig il·luminat «per les atxes dels guardes», mentre els clergues «entonaven els seus tristos cants fúnebres». El seu avançat estat de gestació la va obligar aturar-se a Torquemada (Palència), on va donar a llum, el 14 de gener de 1507, el sisè dels seus descendents, Catalina, filla pòstuma de l’arxiduc d’Àustria Felip d’Habsburg. Passada la quarantena del part, va reprendre el camí, i va ser llavors, al veure passar el macabre seguici, quan la gent va dictaminar la sentència: Joana la Boja. ¿Però estava realment boja? No tant. Si bé el biògraf remarca la seva propensió a profunds estats depressius, amb algun cas similar en l’arbre genealògic, tampoc li ho van posar fàcil les batzegades d’ambicions contraposades: la política matrimonial dels seus progenitors, l’ambició política del seu marit i els no menys afilats interessos del seu pare. La va precipitar a les ombres la sobtada mort del seu marit, als 28 anys, víctima d’unes febres estranyes. ¡Havia estimat tant el ben plantat príncep flamenc! Malgrat la gelosia i la seva interminable llista d’amants. Per si no n’hi hagués prou, al duel es va sumar una sequera atroç, la gana i la seva companya inseparable: la pesta. La inestabilitat política i el lisèrgica excursió van forçar la tornada, des del regne de Nàpols, del pare de Joana, Ferran II d’Aragó, que va ser a la fi qui va decidir recloure-la, amb la seva filla petita, al palau convent de Tordesillas (Valladolid), on va romandre des de 1509 fins al dia de la seva mort, el 12 d’abril de 1555. El seu pare no la va tancar tant per la malaltia, com per mantenir-la sota control, a refugi d’interessos que poguessin instrumentalitzar la seva legitimitat com a reina. Ell volia tot el poder a les seves mans, sense fissures. A la mort de Ferran el Catòlic, el primogènit de la reina Joana, Carles, procedent de Flandes, va perpetuar el captiveri. Es va parlar fins i tot de cop d’Estat. Tret d’un breu i ambigu lapse durant la guerra dels comuners, que la van elegir com a estendard al considerar-la la sobirana veritable, Joana va romandre gairebé 50 anys tancada a Tordesillas, sense visites amb prou feines ni més consol que la música, mentre el cos del seu estimat romania insepult a l’annex monestir de Santa Clara. A ella no la ‘van desescalar’ ni per fases.

La captiva de Tordesillas

Desfeta després de la mort del seu marit i víctima d'interessos polítics, Joana la Boja va romandre tancada en un convent gairebé 50 anys

El més llegit