Experimentat en l’escena del cine ‘queer’ actual, Yen Tan es basa en el seu curtmetratge previ ‘1985’ per compondre un precís retrat dels estigmes de l’homosexualitat i la sida en la societat repressiva de l’era Reagan. 

En aquesta delicada i minimalista pel·lícula, un jove torna a casa seva a Texas per passar el Nadal. Va haver de fugir d’aquest entorn castrador marcat per l’entossudiment religiós per poder ser lliure i ara ha d’enfrontar-se als fantasmes del seu passat. Tot això ho explica Yen Tan a través d’una elegant i subtil narració que va atrapant per la força del significat ocult que transmeten les seves imatges, per la forma en què construeix el relat a través dels silencis, les mirades plenes de significat i per la precisa recreació d’una època (entre cassets de Madonna i bíblies) a través de la intimitat familiar. 

Filmada en blanc i negre amb una càmera Kodak per reproduir l’aspecte retro, 1985 ens trasllada a una etapa fosca marcada pel puritanisme i la hipocresia moral i ho fa a través d’un excel·lent tractament dels personatges i una enorme sensibilitat a l’hora de traçar les seves relacions, en especial la que s’estableix entre el protagonista i el seu germà adolescent a través de la música i la que té a veure amb la seva millor amiga de l’adolescència (immigrant asiàtica, com el director) amb la qual va compartir rebuig social a l’escola.