Les sales de música en directe busquen oxigen

Sonen els clarins anunciant la represa de la música en directe a l’aire lliure de cara a l’estiu, en audiències reduïdes, mentre que les sales de concert guarden silenci en la seva immensa majoria. A partir de la fase 1, les actuacions en locals tancats són possibles sobre el paper, però els límits marcats (aforaments reduïts a un terç i amb 30 persones com a màxim; 50 en la fase 2 i 80 en la fase 3) posen les coses molt difícils. Només algunes sales no subjectes a les lògiques comercials, o bé gestionades per equips familiars o associacions culturals, o movent-se per amor a l’art o per mantenir viva la seva marca fins i tot renunciant als beneficis, es plantegen aquests dies apujar la persiana per reprendre el vell ritual. És un dolorós «vull i no puc» en el qual les ganes de posar de nou en marxa la maquinària i donar oxigen a músics i professionals topa amb un full de càlcul impracticable. «Per a les sales, obrir amb aquests límits d’aforament no és possible, perquè els costos d’estructura de cada local no es cobreixen», resumeix Lluís Torrents, president de l’ASACC (Associació de Sales de Concert de Catalunya), que posa com a exemple el complex del qual és gerent, Razzmatazz. «El càlcul de rendibilitat per als concerts sol contemplar un 80-90% d’ocupació, que a Razzmatazz podem arribar a baixar a un 60-70%, però menys d’això ja és ruïnós», explica, i afegeix un altre factor, els ertos com el que afecta la sala de Poblenou. «No pots aixecar-lo per fer un concert un dia i que a sobre sigui una ruïna». Torrents descarta per això obrir «ni en la fase 1, ni en la 2, ni en la 3». L’ajuda dels fills Però al món de les arts, tan imaginatiu, no sempre dos i dos sumen quatre, i si hi ha una escletxa per la qual el so es pugui colar, la intuïció ens diu que algú l’aprofitarà. I així, Jamboree es convertirà aquest dijous a la primera sala de Barcelona disposada a oferir música en directe: sengles concerts (20.00 i 22.00 hores) del ‘soulman’ holandès, establert a la ciutat, Clarence Bekker, que es repetiran divendres, i que seran rellevats dissabte per la rapera Kween Cortés, i per altres bolos que s’aniran anunciant les pròximes setmanes. Ara per ara, per a 30 assistents asseguts amb distància. «Fa més de 30 anys que programo concerts diàriament, i obriré perquè ho necessito, i perquè vull animar els músics i el públic», assenyala el responsable de la Joan Mas, que recorda que, «al món primitiu, quan hi havia una pandèmia es cantava per expulsar el virus». ¿Com s’explica aquesta obertura en condicions tan adverses? La clau aquí consisteix a tenir fills: tres, de 19, 20 i 21 anys, que s’arremangaran amb Joan Mas per tirar la sala endavant en mig de l’erto que manté els seus 80 treballadors al dic sec (Mas i Mas gestiona també les sales Tarantos i Moog). «La meva filla serà a la taquilla; els meus dos fills a baix col·locant el públic, i jo faré de tècnic de so, com ja vaig fer en altres temps a La Boîte. I els artistes s’emportaran una part de la taquilla», revela, confiat que el ‘modus operandi’ no li porti problemes administratius. «Els meus fills són autònoms. No em poden multar per això. I si ho fan, doncs tanco i s’ha acabat», esbufega Mas, que critica que «amb tot això es pugui incentivar la gent a no treballar». En matèria de protocols, on queden serrells per precisar, Jamboree contempla les mascaretes per al públic i per als músics, amb excepcions com els cantants i els instrumentistes de vent. Joan Mas anuncia la reactivació de Tarantos per d’aquí a «una o dues setmanes», amb concerts de «flamenc de gent d’aquí, que la tenim boníssima». ¿Hostaleria o cultura? Altres sales donen voltes a la idea de reobrir, tot i que sigui sota mínims. Vol, a Poblenou, muntada per un equip procedent de l’Heliogàbal i integrada a la cooperativa L’Afluent, anuncia per a la fase 3 «algun concert simbòlic, tot i que sigui deficitari», revela Sergi Egea. El local calcula poder obrir com a bar musical, cosa que li permetria acollir-se al 50% de l’aforament (i no al 30%) previst en l’apartat d’hostaleria, de condicions més folgades que la de les activitats culturals i de lleure. Un punt aquest que genera confusió. «¿On ens ubica la nostra llicència?», es pregunta Egea. I no és l’únic. A aquest 50% apel·la la sala Taro, de Sants, que confia a activar-se el juliol per a la música en viu. «A la fase 3, esperant que ens deixin anar una mica més enllà», apunta el seu gerent, Josep Comas. A Sidecar, Roberto Tierz es mostra «prudent» i posa la vista a la tardor per tornar a la normalitat. «Tots anem a cegues», diu. I al Harlem Jazz Club, Dani Negro mostra certa predisposició a obrir les portes, però amb molts dubtes logístics i sanitaris per resoldre. «Si em surten els números per simplement cobrir les despeses, jo obro demà», assegura el fundador del local, que parla de «deure moral» amb els músics i amb la música. «Però necessitem que les regles estiguin clares». El Harlem, al Gòtic, presenta a l’estiu una clientela estrangera del 60%, «i amb la situació actual ens quedem a la intempèrie». Negro creu que «amb ajuts pensats per crear públic es podria passar aquesta crisi», considera, i llança un símil: «Des de les institucions ens condemnen a ser la Boqueria, que ha hagut de tancar moltes parades, i jo vull ser Santa Caterina». Vida a l’‘underground’ Altres sales que entreveuen activitat són les que pengen d’associacions culturals. Escenaris ‘underground’ com El Pumarejo, de l’Hospitalet, que treballa en un concert encara sense data i sota demanda, a càrrec de músics del seu entorn (com Merla, de Ljubliana & The Sea Wolf, i Tarta Relena), a través de la Caixa de Ressonància i la plataforma de micromecenatge Goteo, de manera que quan s’assoleixi el mínim de 20 assistents es donarà per confirmat. Iniciativa «de baix pressupost i postirònica», la qualifica Juan Luis Batalla, convençut que «passi el que passi, sempre sortiran noves estructures per a la música». En una semblant línia d’autogestió, el Konvent, de Berga, anuncia un minifestival, Konvent Piano, del 3 al 5 de juliol, amb músics com Marco Mezquida i Clara Peya. «Existeixen moltes solucions, i la reinvenció i l’autogestió no són coses noves per a nosaltres: venim d’aquí», raona Pep Espelt, el seu director i fundador, fa 27 anys. Des de l’ASACC es lamenta que l’administració «prengui decisions sense haver-les consensuat amb el sector», apunta Lluís Torrents, i es demana més diàleg. Mentrestant, hi ha qui recorda que l’estiu no és l’època més propícia per als concerts en locals tancats, cosa que complica encara més les expectatives. Buscant l’aire lliure, Luz de Gas s’ha aliat amb el Festival de Pedralbes per programar concerts en l’edició de petit format que desplegarà aquest estiu als jardins. I en aquesta línia, però des del sector públic, l’ajuntament treballa amb l’ASACC per oferir a les sales espais oberts de Barcelona. Altres de les moltes idees que estan ara en moviment perquè l’escletxa de la música en viu es faci una mica més gran.

Les sales de música en directe busquen oxigen

La majoria de locals descarten oferir concerts amb aforaments reduïts, si bé Jamboree reobrirà aquest dijous amb la seva direcció familiar a peu d'obra

Alguns escenaris planegen activitats des de l'autogestió i assumint que seran deficitàries

El més llegit