Si una cosa bona ha sorgit de l’enclaustrament col·lectiu a què ens ha sotmès el coronavirus ha sigut l’evidència de la necessitat dels llibres. Potser els havíem relegat però han sorgit amb potència, situats en el centre de la nostra quotidianitat, per ajudar-nos, ells tan vells i tan savis, a suportar inquietuds i desgràcies. Llegíem els llibres que teníem a casa i inevitablement pensàvem en qui ens els facilitaven en la normalitat, els llibreters; especialment els soferts llibreters de barri de les petites o mitjanes llibreries, sempre en el tall de l’abisme amenaçat pels gegants amazònics que, com defensa l’editor Enrique Murillo, encara continuen sent l’«autèntic suport del món del llibre».