Aprendre a veure cine

Les pel·lícules obren les finestres de la nostra percepció. Ens fan riure, plorar, ens entretenen i ens angoixen. També ens ensenyen. Són una forma d’endinsar-nos en altres vides, els problemes universals de les quals ressonen en la nostra petita parcel·la, poden ser metàfores del món en què vivim o intenses classes d’història, fins i tot armes de lluita i reivindicació. Però també ens ajuden a trencar estructures mentals, a dilapidar prejudicis. Potser per això, el cine és una formidable eina d’aprenentatge. Helena Fernández havia treballat durant anys al departament de comunicació i promoció de diversos festivals i es va adonar que, per molt que s’hi esforcés, hi havia un sostre que no es podia trencar, el de les noves audiències. Per això, quan va posar en marxa la seva pròpia agència, Las Espigadoras, va tenir clar que aquest era el punt en què calia incidir. El desembre del 2017 van llançar la plataforma Aulafilm «Volíem que el cine no fos una cosa anecdòtica dins del curs escolar, sinó que pogués ser-hi present al llarg de tot l’any de manera orgànica. Que les escoles, igual que tenen una biblioteca, tinguessin la seva cineteca ‘online’ de manera fàcil i accessible», explica la directora del projecte. La iniciativa va créixer per centres educatius de tot Espanya, que han anat contractant el servei i incorporant la cultura cinematogràfica a les aules. El 2018 van guanyar un concurs de licitació del Ministeri de Cultura i es van convertir en l’empresa de gestió i desenvolupament del programa EducaFilmoteca per a la Filmoteca Espanyola. Durant aquest temps han estat organitzant sessions a la seu del Cine Doré de Madrid, amb un enorme èxit de convocatòria. Però en les circumstàncies actuals, els responsables s’han vist obligats a reconvertir l’esquema presencial en una versió a través d’internet. ¿Els avantatges? Que no se circumscriu a l’àmbit de la Comunitat de Madrid, per això totes les escoles de qualsevol racó de la geografia espanyola poden apuntar-s’hi. I, a més, és gratis. Durant les pròximes setmanes s’hi podran veure pel·lícules com ‘Calle Mayor’ (1956), de Juan Antonio Bardem, ‘Arrugas’ (2011), d’Ignacio Ferreras, ‘Estiu 1993’ (2017), de Carla Simón, i ‘Viaje al cuarto de una madre’ (2018), de Celia Rico, així com una sessió de curtmetratges. En definitiva, una programació heterodoxa que inclou cine espanyol de tots els períodes i a través d’un ventall de formats variat. A més, es podrà accedir a col·loquis virtuals en els quals participaran representants dels diferents equips artístics o tècnics i especialistes per dinamitzar un debat entre creadors i alumnes. «Volíem aportar com a institució pública un gra de sorra a la difusió del nostre cine, no només des dels valors, que també són importants, sinó des de la formació audiovisual, que està molt oblidada en els sistemes educatius», diu el director de programació de Filmoteca, Carlos Reviriego. «És com una alfabetització cinematogràfica». Per a tots els integrants l’experiència està sent profundament satisfactòria. «Moltes vegades els nois arriben arrossegant els peus i en surten transformats. Pot ser que no estiguin acostumats a analitzar una pel·lícula de manera profunda, però se sorprenen a si mateixos debatent, participant, fent reflexions», comenta Marta San Vicente, responsable de comunicació de Las Espigadoras. «En qualsevol cas, els enriqueix i els aporta. És una llavor que queda plantada».

Aprendre a veure cine

El programa EducaFilmoteca uneix la formació en cultura audiovisual i l'educació en valors en diferents formats accessibles per internet

El més llegit