Marta Sanz (1967) escolta els que encara avui parlen des de l’interior de les fosses de la guerra civil i desenterra cicatrius polítiques i humanes. Amb traços, diu, «de novel·la negra i ‘western’, terror i conte de fades», voluntat de denúncia i un estil pretesament barroc i exigent, tanca amb ‘pequeñas mujeres rojas’ (Anagrama) la seva trilogia del detectiu gai Arturo Zarco, que va iniciar amb ‘Black, black, black’. Ell no apareix, però és la seva bonica i coixa exdona, Paula Quiñones, arribada un estiu en un poblet de la Meseta per localitzar ossos de represaliats assassinats, qui burxa en els secrets dels antics botxins del bàndol vencedor. L’autora de ‘Farándula’ (premi Herralde) va veure com el coronavirus congelava el llançament de la novel·la. Ara, amb les llibreries en fase de desescalada, en parla des de casa seva, al seu Madrid natal.