Kleber Mendonça Filho: «El Brasil actual és una distopia»

Amb dues pel·lícules, ‘Sonidos de barrio’ (2012) i ‘Aquarius’ (2016), Kleber Mendonça Filho es va confirmar com un dels grans exponents del cine brasiler. El seu tercer llargmetratge, ‘Bacurau’, és el primer que dirigeix a mitges amb el seu habitual dissenyador de producció, Juliano Dornelles. Aquí, combinen elements de l’‘spaghetti western’, la ciència-ficció, el drama social, la sàtira política i el Cinema Novo per retratar una petita comunitat camperola del nord del Brasil que es converteix en presa d’un grup de caçadors estrangers. La pel·lícula s’estrena el divendres 15 a Espanya a través de Filmin. –Al veure ‘Bacurau’ és inevitable pensar en el cine de John Carpenter. ¿Van concebre la pel·lícula com un tribut? –K.M.F.: Sí, com un tribut al cine de John Carpenter, però també al de George A. Romero i el de Brian De Palma, entre d’altres. El cine de gènere nord-americà dels 70 i els 80 em va fer estimar les pel·lícules. I ‘Bacurau’ també està molt influïda pels ‘westerns’ italians dels 60 i els 70. És un tipus de ficció que el cine brasiler amb prou feines ha tocat. –A més d’un homenatge cinèfil, ¿és també una pel·lícula política? –K.M.F.: Mai la vaig voler convertir en un pamflet, però em resultaria impossible fer una pel·lícula del tot deslligada de la seva època. Tots els conflictes que ‘Bacurau’ retrata són problemes crònics en la història del Brasil: la corrupció política, els problemes de subministrament d’aigua, el supremacisme blanc, les grans deficiències en l’educació... –J.D.: Actualment, Rio de Janeiro és una cosa semblant a l’Oest Llunyà. Al capdavant de la ciutat hi ha un governador de la ultradreta que recolza l’ús de la violència extrema a les faveles, i aquestes àrees estan permanentment sobrevolades per helicòpters amb franctiradors de gallet fàcil. I caminar pel carrer amb una pistola carregada és pràcticament legal. –¿Com se’ls va ocórrer la idea d’incloure en la trama un grup de nord-americans que maten persones per esport? –J.D.: És una cosa del tot versemblant. Se sap que en la guerra de l’Afganistan hi va haver un pilot de soldats nord-americans que assassinaven civils per diversió. I el mateix va passar al Congo als 60, i en la guerra de Bòsnia, i molt abans quan Hernán Cortés va arribar a Mèxic. És un tipus de barbàrie molt recurrent. –El guió de ‘Bacurau’ va ser escrit abans de l’arribada de Jaír Bolsonaro al poder al seu país però, malgrat això, la pel·lícula fa la sensació de funcionar com a metàfora del seu govern... –K.M.F.: Sí, fins i tot durant el rodatge vam estar reescrivint escenes per incorporar a la pel·lícula el que estava passant al país. El Brasil actual és com una distopia. Fa només 20 anys, l’ascens del feixisme era una cosa inconcebible, massa terrible com per passar. I ara resulta que molta gent la considera una opció política interessant. De bojos. –J.D.: Actualment, tenim un president que fa acudits sobre la mida del penis dels xinesos, i que insulta públicament els indígenes, els negres i els pobres. Resulta tan dramàtic que hauria sigut un desaprofitament no introduir aquest tipus de coses a la pel·lícula. –¿Quant mal està fent Bolsonaro a la indústria cinematogràfica brasileña? –M.F.: Està destruint el cine brasiler perquè sent por i menyspreu pels artistes. Durant el seu primer dia en el poder va eliminar el Ministeri de Cultura, i ho va fer amb delit. Durant els seus 15 anys de Govern d’esquerres a principis d’aquest segle, el Brasil va aconseguir llibertat d’expressió, prestigi al món i respecte per la cultura. Actualment, en canvi, avança cap a la destrucció. –J.D.: Jo vull ser optimista. Ho superarem. Però tardarà temps. Al cap i a la fi, destruir és molt més fàcil i ràpid que construir.

Kleber Mendonça Filho: «El Brasil actual és una distopia»

El director brasiler i Juliano Dornelles barregen ciència-ficció i 'spaguetti western' a la pel·lícula 'Bacurau'

El més llegit