A partir del mes d’agost del 1898 els barcos de la Companyia Transatlàntica van començar la repatriació de les tropes desplaçades a Cuba, carretades de soldats evacuats en 14 expedicions, homes cadavèrics que arribaven als ports amb un peu ja a l’altre barri. La revista satírica ‘La campana de Gràcia’ va publicar en aquells dies una caricatura de Cristòfor Colom amb un breu acudit al peu: ’En Palos comenzó y acabóse a palos’, una frase que resumia el final de l’aventura colonial, la desfeta, el terrible cansament acumulat després d’anys de desgast durant una campanya en la qual el temps i les raons van jugar a favor de la causa cubana. Sosté l’historiador Manuel Moreno Fraginals que la cèlebre frase pronunciada per Cánovas del Castillo poc abans de morir –«fins a l’últim home i fins a l’última pesseta»– prova precisament que els uns i les altres estaven ja a les últimes. Va ser una època lletja, «un temps de mentida, d’infàmia», va deixar escrit Antonio Machado.